Dia 12

Río Grande AR, 22 d'octubre de 2018

Ens vam reservar el dia per a treballar en el blog i també perquè jo m'havia de mentalitzar que l'endemà hauria de fer 79 km.

Així que el dia principalment va estar destinat a ordenar fotografies, escriure texts, censurar texts... és a dir, que el dia que hauríem de relaxar-nos i descansar per l'aventura del dia següent, el vam destinar a anar a comprar i treballar a l'oficina de casa el Marcelo.

Vam haver de comprar menjar per afrontar els propers 240km, ja que no trobaríem cap súper fins a Porvenir

Arribada l'hora de dinar vam preparar un invent, ja que volíem saber si la barreja d'un menjar preparat i arròs feia una bona mescla. Si que ho feia, això vol dir que repetirem, però quan no tinguem una cuina física, quan acampem. En Marcelo tenia a la nevera un trosset de carn amb unes patates i també ens ho vam cruspir.

Abans que el Marcelo es posés a descansar, vam preparar un pa amb la recepta del noi de Bulgària. La recepta és la següent, per si mai ho voleu provar.

************

Recepta de "pan vagabundo"

Ingredients :

2 tasses d'aigua tèbia

Un grapat de sucre

Un terç de llebadura fresca 1/3 de 50g

Grapadets de Llavors de gira-sol, sèsam i chia.

Grapadet de sal

6 cullerades soperes d'oli de gira-sol

500 grams de farina

Instruccions:

Necessitem un bol on fer la mescla. Comencem afegint-hi les dues tasses d'aigua tèbia, després els següents ingredients excepte la farina. Quan ho tenim tot ho dins del bol ho remenem. De les llavors les que n'hi hauria d'haver més són les de gira-sol.

Hi afegim la farina i ho anem remenant fins que ja no hi hagi grumolls.

Tapem la mescla amb un drap i deixem que el llevat faci el seu efecte durant uns 40 minuts (vigileu que no sobresurti, pot passar que us despisteu... i haureu de netejar més del que fa falta).

Quan ho tenim, ho posem en el motlle. Recomanem que sigui aquell típic rectangular una mica alt perquè tingui forma de pa... (però si voleu que tingui forma de cor o de Donut i teniu un motlle d'aquesta forma, doncs ho podeu fer...).

Ho posem al forn que està calent al màxim. A quina temperatura? Doncs no ho sabem... era un forn antic que no diu la temperatura... però ell va dir al màxim :)

Ho deixem una hora al forn, però si sabeu que el vostre forn no torra igual de tot arreu, us recomanem que, tal i com vam fer nosaltres, gireu el pa.

I ja el podeu assaborir, us diem, que és el millor pa que hem tastat fins ara en aquest continent ;)

***********

Com que treballàvem i en Marcelo es va posar a descansar, va sobreeixir la massa del bol, i va ser una festa! Jejeje evidentment ho vam haver de netejar... però a més a més com que era sobre l'estufa va fer una mica de kilombo... espero que estigueu rient, perquè jo primer pensava: que coi és allò? Ni me'n recordava que havíem fet la massa... portàvem tot el dia tancats a la casa... un Xou!

En Marcelo va anar a treballar. A les 20:15 ens esperava a l'acadèmia d'anglès de la seva família.

Com que les següents etapes del viatge no tenien cap súper entremig, vam anar a comprar menjar. Vam comprar menjar per 5 dies, per si de cas... si l'Innombrable decidia treure el cap, serien etapes molt dures i de poc quilometratge. Tot i que no tenim ganes de coneixe'l, hem d'estar preparats per si ens visita.

També vam comprar verduretes per fer un saltejat sa... de menjar més natural que el de pot, llauna o sobret... que serà una mica la dieta que portarem bastant sovint...

A les 19:45 vam agafar les bicicletes sense alforges per anar a l'acadèmia. El trànsit de la ciutat era correcte. No m'ho pensava pas, però aquella ciutat té alguna cosa que atrau... quan vam arribar a l'acadèmia, la directora ens esperava per donar-nos la benvinguda. La mestra de la vuitena classe també va venir. En Marcelo també hi era.

Ens van dir que els i les adolescents ens estaven esperant, que jo sabien res de qui érem, i que havíem de respondre les preguntes que ens fessin, sense dir res extra sinó ho preguntaven. Realment va ser una molt bona classe, ja que tot i que sabien que parlàvem un idioma llatí van fer l'esforç de preguntar-nos en anglès. L'Artur hem va sorprendre, va intentar parlar tant com va poder! I entre tots l'ajudaven si li faltava alguna paraula. Evidentment van fer preguntes curioses, i vaig acabar parlant en xinès, i per acabar-ho d'adobar també hi vaig cantar.

Ens vam sentir especials de poder explicar i compartir les nostres experiències amb ells

Crec que per tots i per nosaltres va ser una molt bona experiència. Vam gaudir de poder explicar el nostre viatge, d'escoltar consells seus, en definitiva, de compartir aquell instant amb ells.

La Marta estava en la seva "salsa" explicant  histories i responent preguntes

Al tornar a casa vam començar a preparar el sopar. El Marcelo va portar unes mandonguilles de pollastre farcides de formatge per acompanyar. Ell no tenia molta fe en què les verdures quedarien bones, però estaven delicioses. El conjunt general va ser un excel·lent! Ah, i també ho vam acompanyar amb una cervesa de cacao i un vi.

Vam tornar a parlar de la vida i d'una aplicació que fan servir els ciclistes per mirar el vent: windy.com . Com que ens havíem de despertar aviat, vam intentar anar a dormir d'ora. A mitjanit ja dormíem, per sort :)

Pd: les dues nits a casa el Marcelo a partir de les 12 de la nit se sentia música molt forta, com si hi hagués una festa al costat de casa. I era cert, resulta que els estudiants de l'Institut celebraven el final de curs amb festes d'una setmana de duració... allà al costat de casa seva... així que finalment vam descobrir d'on venia la música.