Dia 27

El Refugio del Chalten, AR, 6 de Novembre de 2018

El sol ens va donar la benvinguda a aquell dia, entrava per la porta de la tenda, aquesta seguia arrasarada pel vent. Podiem gaudir en màniga curta d’aquell moment, i ens vam estirar a prendre el sol. Sabíem que aquell seria el nostre moment de cel, que el vent continuava bufant i que ens quedaven uns 55km per arribar al Chaltén, i que segurament no arribaríem aquell dia encara... 

Sol agradable de bon matí

Mentre anàvem recollint, l’Artur va aprofitar per anar a buscar aigua al riu que teníem al costat. Mentre ell feia això, com que tenia unes condicions molt favorables dins la caseta, vaig poder desplegar la tenda jo sola :) vaig sortir de la caseta, i veia que l’Artur que venia però semblava que no es mogués de lloc... i no portava cap de les alforges... veia davant nostre un dia molt dur. Per afegir-hi alegria al tema, la meva menstruació va arribar, i només tenia ganes de recargolar-me en un llit. 

Quan va arribar l’Artur ja només quedava carregar les bicicletes i assegurar-nos que no ens deixàvem res. Vam creuar la balla, i ens vam posar a la carretera. Al cap de pocs metres el comptaquilòmetres de l’Artur marcaria els 1000km. Tot i que era una fita bonica, aquell moment era una tortura... el vent bufava encara més fort que ahir... tot plegat... un mal son. 

Els primers 1000 Km de La ruta!, tot i el vent i la mandra de fer la foto, ho vam fer

L’Artur va dir, avui hem d’aconseguir que ens portin. Sinó no arribarem ni demà... fèiem dit sense èxit... els micros no ens podien portar, i com que era dimarts la carretera era poc trànsitada per cotxes particulars. Portàvem uns 40 minuts i al comptaquilòmetres només havíem fet 4km... el nostre àngel de la guarda estava a punt de parar. 

L’Hernan tot i portar la Pick up a tope ens va fer espai perquè hi poguéssim pujar. Ens va remolcar, i vam fer els quilòmetres que ens faltaven per arribar al Chaltén amb cotxe. Eren trampes, però cap dels dos volia passar-se el dia pedalant per fer pocs km... i al meu mal de panxa tant li feia si fèiem trampes. Sabíem que arribaríem a un bon lloc per a poder descansar i recargolat-nos com volguéssim. 

Bicis i biciclistes a la caixa de la Pick-up

Primera vista de El Chaltén (Fitz-Roy)

Després de notar el vent a una Velocitat trepidant, vam baixar i posar els peus a terra al Chaltén. Ens vam despedir del nostre àngel de la guarda.

L'Hernán amb la seva pick-up

I vam continuar a la recerca d’un lloc on reposar. A l’oficina de turisme ens van enviar a un lloc, però no vam ni parar-hi. Vam triar i remenar, fins que finalment vam arribar al Refugio del Chalten, on portem refugiats uns quants dies. Descansant, dormint... sortint a caminar, a fer amics... 

La Natàlia i en Jesús ens han acollit al seu hostal amb molt de caliu. Tant, que ens hi hem quedat uns quants dies que resumirem en el següent post.

Refugio El Chaltén, de fons el Fitz-Roy amb els característics Altocumulus lenticularis just a sobre, indicant el dia de fort vent i pluja que tindriem l'endemà