Paradise II CH, diumenge 18 de novembre de 2018
Quan vam despertar en aquell refugi no vam parar d’escoltar el soroll de la pluja xocant amb el sostre de xapa. A vegades sembla que plogui més, però aquell dia era cert. La predicció meteorologia ens deia que faria sol, i just començar el camí es va començar a aclarir el dia.
Portàvem la roba de pluja, així que a menys d’un quilòmetre ens vam haver de treure roba. El port de muntanya era bastant fort, i al cap de poca estona estavem suant. A mesura que el sol anava saludant, també saludaven muntanyes nevades, algunes amb els seus glaciars. La vegetació era selvàtica, amb plantes de fulles gegants (la seva tija és aliment). Als costats de la carretera baixaven mil rierols i cascades.
La pujada va ser bastant forta, però la baixada va ser espectacular. Haguéssim parat a mil llocs d’aquella jornada, però havíem de seguir pedalant i fer quilòmetres. Vam fer unes quantes parades per fer algun most.
Primera pujada forta forta, 20% de desnivell, amunt!
El dia poc a poc va anar millorant
En una parada meravellats per l’altura ens vam aturar a mirar la baixada que ens esperava. De cop ens va sorprendre un noi que caminava amb la seva motxilla direcció on veníem nosaltres. Era en Jordi, un Itàlia que venia de Bariloche, feia un mes i mig que estava viatjant. Vam fer un intercanvi d’informació i ens vam decidir a baixar.
Un impressionant tallat just als nostres peus
Vorejant un dels molts llacs de la ruta
L'Artur fent de les seves per a la foto
Va ser una bona baixada. Al final d’aquesta ens vam trobar amb el creuament que portava a Caleta Tortel i el que anava a Cochrane. Sort que vam anar direcció a Cochrane, quan vaig veure la baixada que en algun moment s’hauria de convertir en una pujada, ja vaig bufar alleujada de saber que no la faria aquella pujada.
Vam tornar a parar al costat del riu, on vam conèixer unes mosques allargades, que no sabem del cert si picaven o no... però eren ben emprenyadors... jo no vaig aguantar i vaig fugir de la zona, corrent al vent amb la bicicleta. L’Artur va tornar una estoneta més tard darrere meu. I vam continuar la nostra jornada. Al final ja anàvem amb tirants i màniga curta. Però ja es notava que el sol tenia ganes de marxar...
Finalment vam arribar a una zona d’acampada lliure, on hi vam arribar gràcies al I-overlander. El nom de la zona es deia Paradise II, i amb un nom així no podiem deixar de visitar-la. El nom feia honor a la bellesa del paratge.
El lloc feia honor al seu nom a la app iOverlander "Paradise 2"
Vam muntar la nostre taula tripode per primera vegada
Ens vam instal·lar a poc a poc, i fins hi tot em vaig atrevir a mullar-me una mica amb l’aigua d’aquell riu. Feia dies que sentia que necessitava una dutxa, encara que no m’hi vaig atrevir a posar del tot... l’Artur també va aprofitar per fer sessió de bellesa perfilant-se la barba. Mentre ell ho feia, em vaig assentar a tallar-me les ungles en el lloc equivocat. Al aixecar-me em vaig adonar que tenia el cul ple de punxes... i lo pitjor del cas... que no sortien facilment, així que la meva feina durant una mitja hora va ser treure-les amb les pinces... va ser interessant, i el paradís va deixar de ser-ho una mica, però tot i així el vaig gaudir igualment.
WTF!
Una a una vaig treure totes aquelles punxes
Vam sopar, i ràpidament vaig anar a la tenda. Estava trinxada i només volia dormir. Quan va entrar l’Artur jo ja feia estona que dormia. Era un lloc ideal, no silenciós del tot, per no escoltar el soroll de totes les coses que fan soroll... ,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada