Refugio el Chaltén, AR, del 6 al 12 de Novembre de 2018
Estar al Refugio ha estat un regal per nosaltres. Que el ferry que va a O’Higgins tingui uns dies determinats ha fet que la nostra estada al poble s’hagi allargat, però també les nostres ganes de descansar i de fer quelcom diferent a anar amb bicicleta.
El Chaltén és una població que sembla una maqueta extreta d’una pel.lícula. És una ciutat que fa poc va celebrar el seu 35è aniversari. Fa pocs anys era un poble gairebé incomunicat, que quedava a unes 6 hores en cotxe des del Calafate. Actualment aquesta distància s’ha reduït a 2 hores i mitja.
Protegit entre grans parets de pedra
Molts duomos geodèsics es poden veure per el poble
Un poble bolcat a l'escalada i al turisme de muntanya
Molta gent espavilada i creativa es construeix ells mateixos la seva caseta
Fa pocs anys només hi vivien unes 80 persones durant l’any. Ara també, aquest nombre ha augmentat a un miler d’habitants.
Amb aquests dies hem après moltes coses del lloc, algunes de molt boniques i d’altres que ens han fet pensar.
Al ser un lloc turístic fa que la major part de la població es dediqui al sector terciari. Hi ha bastants supermercats, però no hi arriba de tot, i pot ser que hi hagi bastants dies que no hi tinguin cap verdura a la seva disposició. Els productes que s’hi troben són bastant cars, però és normal quan saps que tots aquests productes venen de molt a lluny.
Segurament hi ha algun hort al poble, però nosaltres no l’hem sapigut veure. De cara al públic fa servir la residus, però es veu que tot el que es recull va junt a un forat a uns 20km del poble... Per tant, la brossa que crea aquest lloc, no es recicla, ni produeix energia a partir de la seva combustió. Va a un forat... i queda allà... els seus efectes? Els desconeixem, però ens podem imaginar alguna cosa...
A nivell d’aigües, podem dir que l’aigua de l’aixeta és molt bona. Hem sabut que les aigües negres i grises van a parar al riu durant la nit. Com que és un poble que dorm a les nits, perquè tothom fa bones caminades al llarg del dia, poca gent ho pot arribar a saber. Però es veu que a la nit, hi ha un moment en que es pot sentir l’olor quan obren les comportes...
El govern d’Argentina s’està lucrant amb la venda dels seus Parcs Naturals. Aquests es venen a empreses privades que creen un gran negoci amb aquests. Per dir-vos només un exemple: el nostre àngel de la guarda treballa en un Lodge (hotel de muntanya) on cada persona paga 1500 dòlars americans per nit... uns 1300€ per nit... ara, el seu salari, ben just arriba al salari base d’un argentí... el lloc és molt bonic, però forma part d’aquesta cadena...
Tot i veure aquesta part fosca, hem pogut gaudir de dies amb sol i de calma. Hi hagut moments en que ens hem sentit Culpables de gaudir d’aquest indret... així que tot i anar amb bicicleta, la nostra petjada ecològica segueix existint. Potser n’estic fent un gra massa, però hi ha una part de mi que sent impotència buscant la resposta a com fer que el món sigui una mica millor.
Aquest poble compta amb paratges de gran bellesa, i com tothom, li treuen el suc d’alguna manera. I si, la bellesa de la natura és real. Esperem però que si mai tornem, aquest poble tingui una altra visió i que pugui repensar el seu funcionament.
Us deixem amb algunes de les sortides que hem fet, amb menjars que hem cuinat a la gran cuina del refugi, i qui sap si l’Artur té alguna sorpresa més dins les seves carpetes de la nostra parada al Chalten.
Laguna Torre, al fons tapat per la boira el Cerro Torre
Cerro Torre ja sense la boira
Un cavall que va apareixer al mig del camí
Aprofitant el forn del Hostel per cuinar altres coses
Pizza cassolana
Pà artesà
Sortides de tarda per conèixer les zones d'escalada
Panoràmica amb el Torre, Poincenot i Fitz Roy
Poincenot i Fitz Roy
Poincenot i Fitz Roy
Poincenot i Fitz Roy des de la Laguna de los Tres
Increïbles boscos de lengas
Moltes hores al Refugio treballant amb les fotos i el blog
Altres cicloturistes que fan parada en aquesta població peculiar
També vull agrair a totes les persones que ens han donat caliu al llarg de la nostra estada al poble, sobretot a la família del refugi, als suïssos que han estat els mateixos dies que nosaltres aquí, an Nico a la Lucia i al Romeo, a la Cristina i la Marie, a les noies alemanyes que han escoltat les nostres aventures, al Fabi per entendre per on passava i en Mauro per parlar d’antroposofia i de viatges, al Martín per fer-nos riure amb les seves històries... I sobretot no em vull deixar al nostre àngel de la guarda, l’Hernan.
Foto amb l'Hernán, el noi que va acostar-nos fins a El Chaltén
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada