Bariloche ARGENTINA, 19 de desembre de 2018
Com que no havia dormit gaire bé, despertar va ser una odissea... almenys per mi... quan em vaig despertar l’esmorzar ja estava gairebé a punt... així que vaig tenir sort, perquè va ser despertar-me i esmorzar amb l’Artur.
Vam empaquetar totes les coses, sabiem que hi havia possibilitats d’algun ruixat. Per sort la calor no ens afectaria... i els núvols van mantenir fresc el començament! Que era una pujada bastant llarga... encara que no era la pitjor del dia... tot i ser llarga el temps va passar ràpid. Quan sé els quilòmetres exactes de la pujada calculo que en queden dos més i així quan veig el final i encara no els he fet tots, doncs m’alegra de saber que ja s’ha acabat.
La baixada va ser alegre, fresqueta, amb algunes gotes d’aigua. Jo portava els pantalons curts, però no vaig passar fred del tot en cap moment, crec que estavem a uns 20 graus tot i la pluja. Després de la baixada va venir LA PUJADA. I pujava... 15km de pujada... contant la petita parada que vam fer ens va portar un parell d’hores i pico... el paisatge per sort era d’anar amb la boca oberta i que una mosca o un taban hi entrés.
Tot i que la pujada era llarga i constant, el fet de que estigués el dia una mica tapat ens va ajudar a fer-la més agradablement
Per fi, va venir la baixada. I quan ja vam tenir una bona vista i un bon lloc on seure vam fer parada per dinar. Pastanaga amb pa, ou i formatge. A la llunyania quedava a la vista el Lago Guillelmo (està escrit correctament).
Lago Guillelmo
La ruta va seguir pel costat d’aquell llac i després pel llac Mascardi, on ens vam creuar amb un ciclista que era d’Argentina que portava un gat amb ell. Vam fer un intercanvi d’informació com sempre i vam continuar amb la ruta. Era bonic passar pel costat del llac. Quan es va acabar, al cap de poca estona ens vam trobar amb el Lago Gutierrez. Allà vam fer una parada just en un un molt mal lloc, però l’humor de l’Artur demanava a crits parar i alimentar-se. De cop va fer un bon ruixat! Sota uns arbres on tothom hi anava a fer pipi ens vam refugiar... quan tens el nas fi, no mola parar segons on... i en pic va parar de ploure em vaig posar sota el sol per tornar a recuperar la calor que havia mantingut al llarg del dia.
Vaig deixar a l’Artur allà, jo volia seguir abans de que el següent núvol se’ns pixés a sobre... així que vaig continuar fins arribar al trencall on havíem de girar. Per sort no em vaig mullar en cap moment. Amb la bicicleta aturada em vaig dedicar a admirar el paisatge esperant a l’Artur. Se’m va fer una mica llarga l’espera, però finalment va arribar i vam entrar a la ciutat pel barri de Los Notros resseguint el llac direcció al km 8,5 de Bariloche. Just a la pujada va tornar a ploure, també ens vam refugiar sota uns arbres, per sort aquesta vegada sense males olors... al cap de poc ens vam posar de camí de nou. Fent la ruta provincial 82 fins arribar finalment a casa del Nahuel (el primer couchsurfing del viatge).
Altre cop un dia ben primaveral
El Lago Gutierrez ens va acompanyar fins a l'entrada a Bariloche
Per sort el Nahuel era a casa, eren les 6 de la tarda quan hi vam arribar. Una hora abans de la que tenia en ment quan havia calculat els quilòmetres que ens quedaven. Ens vam explicar quatre coses, i finalment vaig entrar a la dutxa on hi estava tant calenta que no en volia sortir. Després hi va anar l’Artur i quan en va sortir vam anar al súper a buscar menjar. Vam sopar verdures amb arròs! Sempre una delícia per compartir al costat d’un bon vi. Era mitja nit quan vam anar a dormir, teníem la nostra pròpia habitació altre cop, aquesta vegada una llitera! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada