Mirador Río Foyel ARGENTINA, 18 de desembre de 2018
Ens vam despertar dora. Teníem que fer moltes coses, a part de continuar amb la ruta. Com que havíem estat uns dies sense empaquetar totes les nostres coses, vam tardar més del normal. Així que tot i despertar-nos dora, vam sortir de la casa a les 11 del matí.
Despedir-nos va ser dur, especialment quan compartim més que una sola nit en un lloc, sempre es fa una mica més dur. Sempre portaré al cor a la Sílvia, la Thaykhuma i la Pilar. Espero algun dia poder retornar aquesta acollida que hem tingut.
Per mi una de les coses més maques de la ruta és poder compartir i conviure uns dies amb les diferents persones i/o famílies que ens acullen, això si, despedir-se sempre costa
Havíem de parar al Bolsón per donar-li al Mario un pendrive amb les fotos que havia fet i editat l’Artur. Dies abans havíem fet aquella ruta sense pes i aquell dia podia notar la diferència entre anar carregats i lleugers. Per sort el terreny era pla i no es va fer pesat.
Mentre anàvem amb la bicicleta, gairebé al arribar l’Artur va tornar a topar amb la fortuna: es va tornar a trencar el seient de la bicicleta... així que al arribar a El Bolson vam buscar un lloc on arreglar-ho. Vam anar al taller mecànic del Tito (crec que l’Artur i jo quan entrem dins d’un taller mecànic ens recordem dels nostres pares, aquella olor et pot teletransportar al més dolç record, una abraçada...). En Tito li va dir: te lo arreglaré para que te llegue a casa entero! I va fer una molt bona feina! Ens va dir que sinó aguantava tot el viatge que li diguéssim.
En Tito (Alberto) va entendre perfectament de quina manera treballava l'estructura del seient per fer la reparació adecuada. Tot un mestre! Que tampoc va voler cobrar-me res!
Vam continuar la nostra jornada parant a la Feria de Artesania. Allà ens vam trobar amb el Mario i la Clàudia per fer l’intercanvi. També vam aprofitar per descansar una estona abans de posar-nos en ruta, fer un most i un suc de navius. Després ens vam posar en ruta.
Feia molta calor... al sortir de la ciutat vam tenir la sort de topar-nos amb uns espersors d’aigua que ens van deixar fresquets per una estona. Feia pujada, per sort, res que no puoguessim fer. Ara ja no em queixo gaire quan puja. De fet només passa per la ment la queixa, però de cop la meva ment m’anima a pujar.
Vam parar a menjar sota l’ombra d’una parada de bus. Passava una mica l’aire i vam poder descansar de la calor uns minuts. Després al tornar a posar-nos en ruta vam tornar a trobar una altre cascada de la Virgen. Allà ens vam remullar per refrescar-nos i també vam trobar un telèfon mòbil abandonat... una mica estrany... però el vam deixar a una caseta que hi havia allà per si el seu propietari retornava a buscar-lo.
Vam fer practicament tota la jornada resseguint pel costat aquesta cresta montanyosa
Cal dir que gairebé tot el trajecte estava ple de ginesta i de lupinos o xoxos que ens deixaven col.locats de primavera. L’últim tram que ens esperava era una pujada i una baixada que ens portaria a la zona on acampariem (de recomanació de iOverlander).
La baixada final va ser un regal d’olor de primavera, que recordaven més a un dia d’abril que un dia de desembre... al arribar al “lloc” però ens vam adonar que l’Artur només havia llegit el primer comentari, el segon anava acompanyat d’un: no hi cap ni una tenda, està tot ple de paper de wc i brossa... i era cert, era un lloc petit on no hi cabia ni una tenda. Vam mirar el mapa i just allà al costat hi havia un lloc que hi posava: càmping entre arbusts. Així que vam fer via cap allà, caminant, perquè era ben bé al costat.
El lloc no era ideal, acampant sobre pedra, hi havia una mica de brossa també, paper de WC... però feia olor de Ginesta i teníem el riu al costat. Vam sopar prou ràpid i vaig entrar a la tenda a escriure el blog. Vaig escriure bastant i l’Artur es va posar a dormir abans que jo. Amb els sorolls de la nit, em va costar adormir-me. Normalment hi ha l’Artur per fora i els sorolls no els escolto de la mateixa manera... aquell dia però va ser diferent... vaig dormir fatal! Pels sorolls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada