Bahia Guardaparque, Lago Espejo, ARGENTINA, 28 de desembre de 2018
No vaig dormir gairebé. Quan ho vaig aconseguir fer amb més tranquilitat el despertador de l’Artur ja va començar a sonar... i evidentment vaig haver-lo d’avisar jo mateixa de que estava sonant... i així varies vegades. Al final li vaig dir que no havia dormit i que necessitava descansar. Ell es va despertar.
Vam esmorzar i ens vam posar en ruta. Va ser un camí fàcil fins a Villa La Angostura. Resseguint el llac. A gairebé l’entrada del poble, l’Artur es va trobar un moneder... Quan el vam obrir vam buscar de qui podria ser, ni una senyal. Una targeta del metro de Londres, dos entrades de cinema per veure el Shearlock Holmes a Anglaterra i dues targetes del Casino. Uns quants calerons, però ni rastre de la identitat de la persona... ens ho vam prendre com un regal del cel, però a compartir amb algú altre...
Vam continuar fins al centre del poble on primer de tot vam comprar menjar per el moment. El súper estava ple de gom a gom, hi havia bastanta cua... però tot i així vam fer dos torns per entrar. El que estava a fora estava amb les Postals noves que teníem per vendre, no vam tenir pas sort.
Vam aturar-nos al costat de l’oficina de turisme per menjar uns entrepans fets al moment. Ens vam connectar al wi-fi, a mi em va relaxar saber que la meva amiga Kirsten estava recuperant-se per a poder afrontar la seva operació amb menys risc!
Mentre erem allà va passar un home que anava amb una bici que no li anava a la mida, ben carregada i fent moviments estranys... després per això vam descobrir que era un Italià que anava amb la seva dona amb bicicleta i que li fallava alguna peça i que intentava esbrinar que era.
Al sortir del poble ens els vam trobar asseguts en un bar, vam aprofitar per tornar a parar i fer un intercanvi d’informació. La Marinella i el Valter acabaven de començar el seu viatge amb bicicleta des de San Martín de los Andes fins a El Calafate, potser Ushuaia! Ens van explicar que el fill de la Marinella vivia a Austràlia i que ell també feia rutes amb bici; que la seva xicota era de Malasia i que ara mateix anava amb bicicleta sola fent una ruta!
Em van oferir una informació molt valuosa, que m’agradaria compartir amb vosaltres. Ells havien sortit d’Itàlia amb un creuer que passava per Barcelona, Canàries, Casa Blanca, Río de Janeiro, Bahia i Buenos Aires per un preu bastant econòmic! Es veu que quan s’acaba l’època de creuers al Mediterrani, els mateixos vaixells se’n van a fer les Amèriques. Com que els interessa creuar l’oceà, posen a preus molt baixos els bitllets per aquest tipus de creuer! Ells van pagar 700 euros per persona, però es veu que alguns eren al creuer amb les mateixes condicions per 300! Així que si mai heu de creuar l’Atlàntic, podeu mirar aquesta opció que sembla prou interessant!
Sense preses vam seure a prendre algo (ens van convidar) amb en Valter i la Marinella una parella ben amable i simpàtica
Ens vam separar amb una bona abraçada, cadascú va tirar pel seu camí, uns amunt i els altres avall. La ciutat de Villa La Angostura era bonica, però semblava una ciutat de decorat, així que no ens va cridar molt l’atenció per fer-hi parada. Aquesta ciutat al 2011 va quedar coberta per la cendra d’un volcà, el Puyehue, aquesta no es va acabar de netejar fins al cap d’un any provocant que els seus habitants abandonessin la ciutat, alguns ja no hi van tornar més.
Vam seguir per la ruta 40, encara que concretament aquest tros és conegut com “La Ruta de los Siete Lagos”. El Llac Nahuel Huapi que era el que havíem estat resseguint abans no es compta com un d’ells, sinó en serien 8! El primer llac que ens vam trobar va ser el Lago Correntoso i després el Lago Espejo.
Aquell dia vam acampar al costat del Lago Espejo, a la Bahia Guardaparque on hi ha una zona de càmping gratuït. A l’entrada ens rebia una guineu que els guardaparques ens van donar instruccions de no alimentar per si ens feia una caixellada... feia bastant vent quan vam arribar, i ens vam asseure amb uns Argentins de Buenos Aires (que ya no recuerdo los nombres! Lo sento chiques!) i vam fer uns Mates amb ells. Ens van explicar una mica el que havien estat fent, i amb la parella que hi havia teníem amb comú que havíem passar per el Parque Nacional de los Alerces on havíem dormit al càmping Aura.
Després vam buscar un lloc més arraserat del vent i vam plantar la tenda. Encara era dora, però els següents càmpings eren de pagament. L’Artur casi es banya, però amb els peus a l’aigua va estar fent fotos als ocells que rondaven per allà i jo tocava la flauta, que no us ho vaig dir amb l’emoció però el Tió em va regalar una flauta preciosa i màgica de fusta de Cirerer de la Patagonia.
La zona d'acampada lliure a tocar del Lago Espejo
Les aigues d'aquest llac estaven bastant més calentes que la resta de llacs de la zona, no vaig ficar-me del tot dins l'aigua per mandra i perquè bufaba una mica de vent
Una família de Cauquén Común, no només es van deixar fotografiar, sinó que van apropar-se a mi mentre jo estava estirat al terra fotografiant-los
L'oca de Magallanes (Chloephaga picta) és un ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que habita des del sud de Xile i el centre de l'Argentina, cap al sud, fins al Cap d'Hornos i la Terra del Foc, i també a les Malvines
Normalment les pots veure en parella, sent el mascle de color blanc i negre, en aquest cas els petits anaven acompanyats de dues famelles
Els petits no tenien cap inconvenient en apropar-se a menjar
Mentre estava fotografiant els Caeuquéns vaig veure com aterrava a l`altre punta de la platja una au de tamany considerable. Vaig apropar-mi sigilosament i la vaig "capturar".
Es tracta del Carancho, o també anomenat per els Mapuches com a Traru per el soroll que fan
Vam sopar llenties amb salsa de tomàquet i patates que ens havien donat el grup d’argentins. Curiosament va quedar prou bo! I així vam provar una cosa nova. Estava cansada perquè no havia dormit gaire bé... així que em vaig adormir ràpid i amb tranquilitat... fins que de cop em va despertar un soroll fort. Per sort no era res important, però hi havia algú voltant amb una llanterna pels voltants i em vaig fer una mica de susto perquè era bastant tard a la matinada... amb paciència em vaig adormir....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada