Coronel CHILE, 17 de Gener de 2019
Ens havíem de llevar dora si volíem arribar a Coronel (on el Gabriel ens estava esperant). Així va ser, vam esmorzar i recollir. Eren gairebé les deu quan ja estavem a punt. El primer tram era de pujada fins al poble de Pichiarauco. Allà s’obrien dos opcions, passar per caminets per evitar l’autopista o passar per l’autopista... jo volia passar per l’autopista i l’Artur va acceptar el seu destí... es va posar l’armilla reflectant perquè els cotxes ens poguessin veure bé i apa!
Era una autopista de dos carrils però amb un bon voral, on pots anar a una velocitat ràpida. No eren només els cotxes que anaven ràpid, nosaltres també! Hi havia trams on anàvem a 60km/h! I de mitjana estavem anant a uns 25km per hora. Al cap de 20 minuts ja vam arribar al punt on haguéssim tardat una hora i mitja per la ruta alternativa... va ser guai! En cap moment em vaig sentir en perill. Els cotxes i Camions al tenir el segon carril es posaven tant a l’esquerra com podien per adelantar-nos. Si que hi havia moments en que havíem de mirar més, però era simplement qüestió de parar atenció.
Tampoc hi havia molt trànsit, el fet de tenir un voral i anar depressa feia que fos molt més segur que altres carreteres més petites
Les parades per menjar eren a parades del bus, no eren gaire espectaculars però estava prou bé. Va ser en aquesta autopista quan l’Artur va veure finalment el Pacífic! Sinó l’hagués vist aquesta vegada, m’hagués preocupat! Jejeje
A les 4 de la tarda ja erem a Coronel (pensant que hi arribaríem a les vuit del vespre...). Vam anar al centre per buscar wifi i així informar al Gabriel que ja erem per la ciutat. No en vam trobar... però si que vam fer una parada a menjar (un menjar que no era per tirar coets, igual que el seu servei...). Tot seguit vam intentar trobar la casa de'n Gabriel amb indicacions de la gent.
Va ser així com vam arribar a trobar el Barri. Un cop allà vam preguntar en un taller de reparació de bicicletes a un home que just acabava d’arreglar la seva bici, ell ens va acompanyar a buscar el carrer que tenia el nom d’un riu. Tots tenien noms de rius, però el nostre no sortia al mapa que teníem, al cap d'unes quantes voltes vam arribar. A casa del Gabriel no hi havia ningú, però els seus veïns ens van convidar a passar a casa seva per esperar-lo. Ens van deixar el wifi per avisar, donar un gelat per fer passar la calor, i després un plat de patates amb peix! Wowww! Vam estar un parell d’hores esperant al Gabriel, però estavem bé amb els veïns. Ens explicaven una mica com anava la vida d’allà. Ara ja som més a prop de Santiago, més a prop de la “civilització”...
Quan va arribar el Gabriel vam fer canvi de casa. Creuant el carrer. Allà vam conèixer la Digiti, la seva gosseta que també va amb ell de viatge amb bicicleta. Ens vam instal·lar i al cap de poc ens vam posar a cuinar amb el que tenia a la nevera, ja que ell també marxava a fer un temps de ruta, i volia acabar el que tenia. Vam fer un bon arròs amb verdures! Vam fer-la petar una estona i després ell va anar a veure la seva polola (xicota) i nosaltres vam anar a dormir. L’endemà descansariem i actualitzariem el blog...
En Gabriel la Diggity i Karma, la seva bicicleta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada