Dia 11

Río Grande AR, 21 d’octubre de 2018 

Tot i que havíem dormit tant, no vam poder evitar de posar l’alarma 5 minuts més unes quantes vegades... volíem despertar-nos a les 6, però no ho vam fer fins a les 7... segurament perquè era diumenge. 

La meteo era bona, el sol seguia brillant, no feia gaire vent i el fred era suportable. Vam posar-nos en marxa a poc a poc, primer esmorzar, després començar a muntar alforges, ordenar la zona, airejar els sacs... la tenda sempre la deixem pel final, quan ja estem vestits de ciclistes. 

A les 9 (hora récord per nosaltres) ja sortíem pel camí directe a la ruta 3. Altre vegada una ruta fàcil, tobogan, i ara si, rectes que semblen no acabar. 

Vam tenir un petit error amb el contaquilometres, ja que les rodes que tenia abans eren de 2,2, i les que tinc ara són 1,75 i vam tenir un error d’uns 5 km, així que els primers 5km els vaig fer sense contar-los. 

No teníem gaire menjar, i jo gairebé no havia esmorzat, em moria de gana, així que la primera parada va ser més dora de lo normal. Va ser una etapa fàcil. A la una del migdia ja erem a Río Grande. Al centre del poble ens vam posar en contacte amb en Marcelo, el nostre warmshowers. Ens va enviar la direcció de casa seva i ens vam posar en direcció cap allà. 

Al arribar ens va obrir les portes de casa seva i vam matejar. Al cap d’una estona ens va oferir pa amb embotit i formatge. Estava molt bo el pa. És d’una recepta d’un noi de Bulgària que va passar amb la bicicleta per casa seva. 

Després d’això ens vam dutxar. Al acabar vam posar-nos a punt per marxar. El Marcelo ens va dur a la casa que s’està construint i que serà el nou refugi per ciclistes que passin per la ciutat. Tot i estar en construcció és una casa preciosa amb molt de potencial. El vam ajudar a sellar les finestres. Mentre de fons anava sonant icat.fm :) i mentre anàvem treballant anàvem compartint una cervesa. 

 "El Refuguio del Ciclista" és l'obra que està duent a terme en Marcelo, on acollirà a ciclistes de tot el món que passin per Río Grande fent ruta

 En Marcelo sellant les finestres

L'Artur troba a faltar l'escalada

Al acabar vam anar al súper a comprar el sopar i després a l’escola d’idiomes de la família del Marcelo, una escola amb molt encant on tenen un programa molt bo per aprendre anglès. Els infants comencen allà de petits i acaben d’Adolescents. També hi ha algun programa per més grans. 

Ja a casa seva, l’Artur va fer el sopar i ens vam ajuntar a la taula per parlar i riure. Va ser una vetllada amb històries de tota mena, de divertides, de més sensibles, de temes revolucionaris... es va fer més de mitja nit i l’endemà era dilluns i alguns treballen. 

Vam muntar l’espai de dormir i cap a dormir. L’Artur a l’entrada i jo al menjador, no a més de 3 metres de distància de l’un de l’altre.

Una mica caòtic però amb paquet i calefacció, l'Artur va dormir com un nen petit