Dia 17

Puerto Natales CH, 27 d’octubre de 2018

La nit va passar molt ràpid. Amb l’Artur vam decidir que aniriem amb bus fins a Puerto Natales. El vent no ens anava a favor, i jo llegint no vaig trobar a cap Blogger ciclista que hagués aconseguit la fita d’arribar des de Punta Arenas a Puerto Natales. El pronòstic era dur i monòton i vam acordar que no era necessari el patiment, ja que tots els que ho havien intentat havien acabat fent dit. 

Vam poder invertir temps per actualitzar el blog. Porta molta feina, però serà un regal que quedarà guardat fins que el món cibernètic exploti... això em fa pensar en que el meu blog de la Xina té un altre regal. La meva mare va imprimir totes les entrades, un regal que em va fer al tornar a casa. Nosaltres, per si de cas també ho farem al tornar... 

A les 11 havíem d’abandonar el lloc. I així ho vam fer. Per seguretat vaig recomanar d’anar primer a comprar el bitllet del bus. Per sort que ho vam fer així, perquè sinó no haguéssim trobat bitllets per aquell dia. Els busos estaven plens, i només podíem agafar el de les 3. 

Comprant els tickets del bus cap a Puerto Natales

Carregar les bicicletes ens sortia a 5000 pesos per bicicleta... i sort que m’hi vaig discutir una mica, perquè ens volien cobrar 10.000. A les 2:30 havíem de ser al bus per agafar-lo.

Teníem estona per explorar la ciutat, així que ens vam posar en ruta i vam fer uns quants quilòmetres per la ciutat. Era molt interessant. Vam trobar un concurs de bandes, ens va ploure una mica, vam jugar amb el vent... i finalment vam trobar un lloc per dinar. 

Passejant per la ciutat ens vam trobar amb un "desfile"

Vam dinar al restaurant la Marmita. Hi tenien Guanaco, però no el vam provar, tot i que a mi m’hagués fet il.lusió. Vam demanar una sopa i un peixet.

Vistes de "La Marmita" el restaurant on vam dinar

Després ja ens vam dirigir a l’estació i vam carregar les bicicletes al bus. L’Artur va deixar el seu ordinador al maleter, així que quan vam pujar al bus només teníem la meva tablet, i ja que just a la nostra finestra hi havia a una enganxina i no podiem veure res, doncs li vaig dir que podia aprofitar per escriure la seva versió del dia. 

Jo vaig aprofitar per dormir. No em vaig perdre res del paisatge. Era pampa i més pampa. Quan l’Artur va acabar el seu text, vaig aprofitar per escriure el meu. I ja en poca estona erem a Puerto Natales. 

Al baixar del bus (que per cert, no veiem res per l’enganxina, però per la resta súper còmode, amb WC i un assistent del conductor), vam començar a muntar les bicis. Quan de cop l’Artur diu: merda! merda! M’he deixat la maleta al bus! - El bus ja no hi era! I vaig anar a l’andana a preguntar on era el bus, per un moment em vaig espantar perquè em va dir: està a O’Higgins. Que és una ciutat, però en aquest cas era un carrer de la mateixa ciutat. Que anéssim allà que ho trobaríem. 

Ja us podeu imaginar la situació... jo evidentment vaig riure... no m’ho podia creure! Altre vegada l’Artur amb tanta mala sort... i evidentment ell no reia... 

Vam arribar a la cotxera dels busos i li van donar la seva maleta. Tocava anar al càmping que havíem reservat. Josmar2, és súper fort! I va ser molt divertit. Allà ens vam trobar amb uns francesos que ens havíem creuat en altres ocasions. Ells eren l’Antoine i la Clementine. Aquesta va ser l’oportunitat per a poder parlar. Unes olives i un vi, van portar a mes vi, mentre xerravem a de mil coses. 

L'entrada del Camping Josmar 2

Muntant la tenda!

L’Aureli un altre francès es va afegir a la xerinola aportant un plat de pasta per compartir amb tots els que erem a la taula. Després ens vam aventurar a la vida nocturna de la ciutat. Vam anar a un bar del poble on els Francesos ens van convidar i després a les dues de la matinada vam anar a dormir. La imatge que tinc mentre muntava els sacs  veia a l’Artur per l’altra porta de la tenda menjant l’entrepà que jo no m’havia menjat al bus. Ens vam adormir de cop.

Amb la Clementine, l'Aureli i l'Antoine fent unes cervesses artesanes