Dia 18

Puerto Natales CH, 28 d’octubre de 2018

Despertem per natura, encara que tenim el despertador. Acaba sonant i els cinc minuts més habituals segueixen essent habituals, i alguns més de regal... L’Artur no pot despertar. Em començo a activar sense saber si marxem o no. Abans d’anar a dormir no em va quedar ben clar que faríem. Però l’Artur si que ho sabia, ens quedàvem un dia més al càmping. 

Espero a que l’Artur desperti per esmorzar amb ell. No m’agrada menjar sola. Així que a poc a poc va despertant, jo vaig escrivint el blog per no veure passar hores mortes. Sembla ser que serà un dia assolellat i tranquil, i que si tinc sort podré fer algun dibuix. 

Ha passat una hora... l’Artur segueix a la tenda però jo ja no puc més i li reclamo que tinc gana, i que vaig a escalfar aigua. Fa un dia genial, i tot anirà bé. Quan l’Artur surt de la tenda vam preparar bikinis sense pernil dolç, bons bons i tot un nou descobriment per a la nostra dieta. Li comento a l’Artur que seria interessant treballar per el blog una mica i posar-ho tot al dia, i accepta ja que a ell també li agrada que estigui al dia, així les fotografies també hi queden. Proposa fer la foto de tot el material que portem, però li comento que a la gespa meravellosa hi ha una caca de gos.... que vigili... que no la aixafi.... 

Un magnífic dia per dibuixar i treballar...

Jo començo a dibuixar amb el meu material preparat a la taula perquè hem decidit que al final farem les fotos dels diferents apartats. Mentre ell va fent les fotos del botiquin, el material de cuina... xof.... una pudor a tifa m’arriba... evidentment em queixo, el meu dia gloriós se’n ha anat al carall... l’Artur diu: va Marta sinó passa res! Jo que estic PM... tinc un humor encara millor de lo habitual... intento moure’m però la pudor em persegueix... i no paro d’esbufegar. L’Artur amb el seu millor somriure diu: vinga Marta que no n’hi ha per tant! Jo estic intentant no posar-me de més mal humor, així que baixo el cap, intentant continuar el dia tot i la fragància que em rodeja... Al cap d’una estona l’Artur s’asseu al meu costat amb un to carinyós, fins que de cop ell mateix s’adona de que no estic exagerant tant del que es pensava... finalment em poso a riure! Esperem que l’Artur aixafés la caca amb el peu esquerre i l’hi porti bona sort.

La Marta amb tot el seu arsenal de dibuix sobre la taula

Passem el dia treballant amb el blog, hi ha fotos molt bones que esperem posar aviat a la web en un nou apartat que es dirà material. Així podreu veure que portem actualment, i algun dia acabarem escrivint sobre el que ens anem desfent pel camí. Ja tenim unes quantes coses, que sembla que no són estrictament necessàries. 

Foto del material gràfic i electrònic de treball

Com que tenim Internet aprofitem per fer recerca de les següents jornades de viatge. Tenim clar que volem anar a les Torres del Paine. Miro els blogs de diferents ciclistes, i el vent... el vent... ens esperen més de 200km i no sabem que trobarem pel camí. 

Ens passa sovint... despertem tard per fer segons quines coses... en tot el dia no hem sabut veure que havíem d’anar a comprar... quan decidim fer-ho ja són les 9 del vespre, i el súper que ofereix més productes ja estava tancat... ens haurem de despertar més dora demà. 

Al tornar al càmping, com que ja havíem sopat, decidim anar a dormir d’hora. Abans però, ens despedim dels francesos, que es despertaran abans que nosaltres. Bona nit. Demà ens espera un dia sorprenent i encara no ho sabem.