Dia 6

Ushuaia AR, 16 d'Octubre de 2018

13 hores vam dormir! Ho necessitàvem! Però l’Artur es va despertar com una sopa!

Va ser un dia molt diferent del que esperàvem. Tot i que la previsió meteorològica apuntava que seria un dia ple de neu amb forma de tempesta, al final es va quedar en una sola anècdota d’una imatge que donava la predicció de Google. En realitat el temps va ser plujós, però de pluja fina.

Vistes des de la finestra del bany de la casa del Diego

Al matí esperant la nevada, va aparèixer en Diego per a portar a la seva filla petita a l’escola. (Ella té el torn del migdia, però d’aquest tema ja en parlarem en un altre moment). Ens va oferir portar-nos al centre per tal de que el poguéssim visitar. Així ho vam fer, i a part de poder recórrer la Avenida San Martín, també vam poder visitar el museu del Fin del Mundo.

La visita al Museu per si sola, era bastant interessant, encara que hi havia imatges dels Pobles Originaris que em feien dubtar sobre la “realitat” que ens podien oferir. Els meus dubtes eren certs, ja que poca estona després de tenir aquests pensaments en veure un petit vídeo on podies veure els Selk’Nam i els Yámana vestits amb pells molt gruixudes però es veia clarament que no era una vestimenta que els feia sentir còmodes, estaven posant per la càmera. al mateix temps que veure imatges sobre la crueltat que van viure aquesta gent. Els espanyols els van portar a l’altra banda de l’Atlàntic per posar-los en un zoo de persones... algunes imatges em van posar molt trista.

Vam tenir la sort de comptar amb una visita guiada d'un home, molt conscient del mal que havien causat els colonitzadors als pobles originàris. Aquí es diu que els pocs natius que queden són els últims, però ens va remarcar que aquests que diuen que són els últims, han tingut fills, aquests més fills, i els que vindràn. Aquesta propaganda falsa, és perquè pensem que ja no hi són, i així apropiar-se d’aquesta terra, no és tant dolent... Ens va explicar que els Pobles Originaris de la Tierra del Fuego, cada un tenia el seu nom, però que no era el nom que s’havien posat ells, sinó que en realitat era com ells deien ésser humà. No anaven vestits, sinó untats amb grassa dels animals que viuen aquí com la foca o el lleó marí. Tenien rituals on els nois passaven a ser homes, però no era un ritual d’un sol dia, sinó que durava en alguns casos anys. Aquest ritual era la preparació per a la vida adulta, aprendre a caçar, construir el seu propi arpó... tot un aprenentatge, i un posar consciència a quelcom que ens trobarem al llarg del camí. Pobles que han perdut una mica o bastant del que eren abans de que els Colonitzadors arribessin aquí, colonitzadors que van cometre un gran crim contra tots aquests pobles.

Una de les fotos històriques de tribu Selk'nam que es poden veure al museu.

Vam tornar a l’avinguda San Martín, buscant bombones de gas per al nostre fogonet, sense gaire èxit. Tenim el de gasolina, però volem tenir una bombona per si de cas plou molt, i no podem sortir de la tenda.

Mentre esperavem a que l'Emiliana sortís de l'escola, vam entrar en un Bar, on vam descobrir que a vegades podem ser invisibles. Estabem cansats de voltar, i només voliem arribar a la casa per estar calentons altre vegada. Vam començar a preparar coses, i a buscar informació per a poder començar a pedalar. Però vam decidir que ens quedavem un dia més, i que escalfariem motors per la zona, i visitariem el parc.

Vam sopar tota la família junts, i vam parlar moooooolta estona amb en Diego i la seva dona de tot! A mi, el tema que m'interessa més són els Pobles Originaris, però també vam parlar de bicicletes, de l'ecologisme, i altres coses. Arribada gairebé la mitja nit ens vam desitjar bona nit.