Mirador del Monito AR, La Castanyada 31 d’octubre de 2018
Si que feia fred, quan vam sortir de la tenda tot era gebrat! La nostra tenda era blanca en comptes de verda, no tenim termòmetre, però creiem que uns 5 graus sota zero! L’aigua que inconscientment havíem deixat a les bicicletes s’havia quedat congelada. Per sort també en teníem dins la tenda. Aquell matí va ser entretingut, ja que el sol anava escalfant, i el paissatge era més bonic que quan hi vam parar la tenda. Jo em vaig embolcallar amb el sac per gaudir d’aquell moment. Després vam començar a esmorzar i a recollir. No hi havia pa i tocava civada amb fruits secs.
Encarar la tenda a la sortida del sol sempre és un encert
Tot i la freda nit vam dormir molt calentons
Fotos curioses de bon matí
Curiosament d’entre els matolls que ens envoltaven, aquests de color groc, estaven plens d’unes Orugues peludes de color taronjós i negre. Quan vam arribar a aquell lloc no hi eren pas.
Quan ho vam tenir tot a punt vam arrencar. El nostre amic, ja no va ser-ho tant... i ens bufava per el lateral, de cara... i molt poques vegades al nostre favor. Jo pensava amb la castanyada, amb les ganes de menjar panellets i castanyes, de fer de Castanyera de l’escola... de les cançons que li havia ensenyat a en Fèlix i del dia que vam conèixer a l’Anuncia a la UFO amb uns panellets. Pensava amb les vegades que ho havia celebrat... amb les diferents colles, i amb els diferents grups d’amics que m’he anat creuant pel món. Amb les ametlles que m’he menjat al llarg dels anys d’amagat de la meva mare, que un dia em va confessar que en posava més perquè sabia que hi havia un ratolí per casa. Després amb el Halloween, en el dia de los muertos...
Para tècnica i galeta de chocolata ;)
Va ser un dia dur de pedalar... cadascú amb els seus pensaments. El vent bufava en contra. Finalment la carretera de ripio es va acabar i vam agafar la ruta cuarenta 40. Si superavem els 65 km tindríem el dia fet. Era una ruta tobogan per la Pampa... el vent bufava en contra... els genolls patien i el cervell també.
Ja quedava poc per fer els 65km, i per fi vam arribar al mirador del Monito. Fins ara, el lloc més espectacular on hem dormit mai. No és un lloc habitual on la gent hi dorm, però sabem que hi ha algú que hi ha dormit alguna vegada. Es podia apreciar en el terreny.
Arribar en aquest mirador on es podia contemplar una vall immensa després d'una jornada dura és tot un regal pels sentits
El vent va afluixar, i ens va deixar gaudir d’una vetllada amb la tenda oberta per una de les portes que ens permetia veure les vistes més espectaculars que he vist mai. Mentre jo tocava amb la flauta cançons de la Castanyada, l’Artur anava fent fotos i vídeos, i al cap d’una estona ens vam posar a cuinar gaudint d’una posta de sol espectacular de les llargues. El dia aquí és molt llarg, i va durar tant la posta de sol que em vaig adormir veient com els núvols canviaven de color.
La Marta té la costum de tocar una cançó amb la flauta un cop tenim la tenda muntada
El patiment de tot el dia, es va esvair amb aquell regal. Un hotel de mil estrelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada