Puerto Río Tranquilo CH, 23 de Novembre de 2018
Va ser un bon despertar. Crec que el fet de desistir en posar el despertador, i només escoltar el de l’Artur fa que pugui descansar millor. Vam esmorzar amb calma i curiosament ens vam entendre bastant al llarg del dia.
Això de viure 24/7 amb la teva parella des de fa dies doncs és especialment difícil... potser alguns us hi heu trobat, altres potser no... si teniu algun consell, ens el podeu fer arribar. Està clar que la paciència és el millor motor, però si en teniu algun altre...
El primer que vam haver de ciclar aquell dia va ser un port... apa doncs, cap amunt! Per sort només va ser el primer tram de sortida del poble el que es va fer més difícil, el ripio estava molt suelto i el desnivell era bastant pronunciat, si paraves a mitja pujada, potser no podies tornar a arrencar...
Al cap de poca estona ens vam trobar a uns homes de la zona carregant fustes amb uns súper bous! Evidentment els hi vam fer una foto, i com podreu veure porten uns barrets molt coneguts al País Basc, les Txapeles. Com que els bous ocupaven bastant d’espai, hi va haver un moment en que el poc tràfic que hi ha en aquella carretera provoqués l’aturada de 3 cotxes durant uns minuts!
Alguns amics de Catalunya en veure la foto feien broma de que estavem fent ruta per terres Basques en lloc d´estar a l'altra punta de món
Al cap d’uns quants quilòmetres més tard ens vam trobar a l’Ur i la Franzisca de Suïssa que ens van explicar que havien iniciat el seu viatge a Buenos Aires, uns quants dies abans que nosaltres, i que ara es dirigien al sud, però que per Nadal i Cap d’any volien anar a algun lloc on fes una mica de calor, i que la seva previsió era d’arribar a Los Angeles (USA). Els vam explicar la nostra ruta, i ens vam intercanviar els contactes, ja que mai se sap si algun dia, potser podrem compartir un tros de la ruta :)
La Franzisca i l`Ur de Suïssa
La ruta era una autopista de ciclistes altre cop, i això fa que no abansem tant ràpid, però que poguem obtenir informació de primera ma. La informació que ens van donar els francesos, en Max i la Marion va ser que ells tenien una canya de pescar! Salivera... perquè quan ens van dir que havien pescat salmons i truites... ens va agafar molta gana, i a més a més ens van venir ganes de comprar-nos una canya. També ens van dir que era molt fàcil de pescar i que piquésssin, però que cuinar-lo era tot un art, i que en certs casos requeria de molta estona o de tenir els ingredients apropiats per acompanyar-lo.
En Max i la Marion, Molts són els cicloturistes que fant ruta en sentit contrari al nostre, així que nosaltres ens en creuem molts més que ells
El camí era entretingut, bonic, amb llacs i muntanyes nevades, fins que de cop vam arribar al mirador del Lago Negro. Era impressionant, però a més a més no només es veia aquell llac sinó que també es veia el Llac General Carrera (pels Chilens) i Llac Buenos Aires (pels Argentins).
El llac General Carrera o també conegut com a Chelenko que vol dir "aigües tempestuoses" és el llac més gran de Chile i el segon d'Argentina (comparteixen territori)
Aquest llac és enorme, té una superfície d’uns 1850 km2 i és el llac. El seu blau turquesa amaga unes coves de Marbre molt famoses, que no vam veure... jejejeje el paisatge era sorprenent, encantador i màgic. Costava de mirar a l’altre banda, els ulls tenien el focus posat en aquell llac tant gran que semblava el mar.
En algunes zones el ripio era horrible, i va fer que en trams que podríem haver anat molt ràpid, haguéssim tingut que reduir la velocitat a més de la meitat. El vent per sort ens donava una mica de força per a poder continuar endavant. Ens vam torbar uns francesos carregats de Pingüins de paper que ens van dir que a uns 14 km hi havia un bon lloc per dormir, així que ens havíem posat aquella meta....
Poc sabíem que en aquella marca no hi hauria res de bo... i que no hi havia cap espai bo en tota aquella zona, sobretot perquè el vent bufava amb força i els llocs que eren interessants, no protegien gens del vent... ens vam trobar uns nois amb furgo i ens van dir, tranquils està tot ple de bons llocs... però clar... ells tenien una furgo, i amb furgo podies acampar al costat d’aquell espectacle de la natura... també ens vam trobar un altre ciclista d’Eslovakia que anava molt carregat i destacava per la seva vestimenta de color vermell.
Era molt trard quan ens van trobar a un ciclista holandès que ens va dir que d’ on venia ell no hi havia cap bon lloc per dormir, i nosaltres li vam dir el mateix... no era per desesperar a ningú però l’Artur va desitjar no haver-se trobat a aquell noi... els ànims van caure cap a baix, i de cop el fred ens va invair. Vam parar a posar-nos roba d’abric. Mentrestant també vaig fer una mini recerca d’un bon lloc, ni que fos pagant.
Vam trobar un càmping que es deia Bellavista al iOverlander, però trobar-lo dins del poble de Puerto Río Tranquilo va ser una altra cosa. Per què vam triar aquell càmping i no un altre? Doncs perquè en aquell càmping els ciclistes tenien descompte. Teníem descompte perquè per arribar allà no hem apretat un botó, o només aixecat el dit, sinó que em estat pedalant! L’amo del càmping creu que és bo oferir aquesta ajuda a la gent que fa ruta ciclista, ja que en aquella zona hi plou molt, i una dutxa calenta és molt ben rebuda.
I evidentment, va ser arribar i posar-se a la dutxa. Aigua bullint i apa, roba de descans i mmmmm com nous! Encara que vam tardar una miqueta a poder sopar va valdre la pena esperar. L’espai comú d’aquell càmping disposava d’una llar de foc, que normalment no està encesa, encesa amb uns troncs ben grans! I a la vora del foc vam sopar i deixar que la seva escalfor eixugués el nostre cabell. I a més a més vam tenir la sort de poder provar un Brioche que va fer la propietària, que era boníssim :)
Després de tota aquella jornada, en alguns trams una mica durs i d’un bon quilometratge, ens posàvem dins de la tenda on vam dormir com socs ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada