Las Hortensias CHILE, 8 de Gener de 2019
No ens va despertar la pluja. Els Galls es van posar a fer quiquiriquí abans de les sis del matí, i no paraven. Un dels seus galls d’una espècie mini que es diu Quique: no acabava de poder fer un bon quiquiriquí imitant als altres. Sentia a l’Artur com se li escapava el riure, i jo també em vaig posar a riure. Quin terrabastall! Però que guai despertar-se rient amb els galls!
Uns galls petits però mal...., amb geni
No vam durar gaire estona desperts. Quan els galls van deixar d’anunciar el matí ens vam tornar a adormir. Quan ens vam tornar a despertar eren les vuit del matí. La Gladys ja estava desperta i el Nano havia anat a treballar. L’esmorzar estava a taula, de nou formatge, melmelada cassolana, panets amb cafè o tè.
Plovia, plovia molt. A bots i barrals! Els desitjos de pluja perquè els acompanyéssim en aquell dia es van complir.
Així que al cap de poc ja ens vam posar a preparar el salmó. Aquesta vegada ens faltaven ingredients, algunes ametlles i la soja... però per sort ens en vam ensortir prou bé. Al mateix temps la Gladys va preparar un estofat, perquè quan el abandó arriba a les 12 ha de tenir el dinar preparat... i va fer bé, perquè el nostre salmó no estava a punt fins gairebé la una.
A les 12 i una mica més erem tots al voltant de la taula menjant el dinar. Un súper estofat de xai Boníssim! A mi, ja no em quedava lloc pel segon plat... ni que fos salmó... i a gairebé ningú tampoc. La Domi si que tenia lloc, perquè ella pacientment s’havia esperat a que estigués a punt!
En Nano al cap d’una estona ja es preparava per anar a treballar. La Gladys va aprofitar per ensenyar-nos el seu negoci: una botiga de roba de segona ma, amb roba americana i de bona qualitat. També tenia roba de casa i ens va regalar un drap de cuina perquè el nostre l’haviem perdut.
Després ens vam asseure a la taula a dibuixar mentre la Gladys ens ensenyava fotos de tots els temps. L’Artur feia la migdiada. Al cap d’una estona em vaig posar a escriure el blog, a aprofitar que estavem atrapats per la pluja. Seguia plovent a bots i barrals. Per la casa s’anava fent la broma de que la pluja duraria fins el dia 18 de gener, així els podríem acompanyar al Santuario de San Sebastian para las fiestas Religiosas!
La Marta va fer un dibuix de la cuina de la casa
Semblava que la pluja duraria una altre jornada, que ens quedaríem allà un dia més... quan l’Artur es va despertar vam començar a preparar la següent recepta:
Recepta Sopaipilla
Sopaipilla, pa fregit, plat d'acompanyament típic de Xile
Ingredients:
1kg de farina
1 cullerada de sal
1 ou
1 sobre de llevat
1 cullerada d’oli (vegetal, oli, Margarina)
Aigua tèbia barrejada amb llet
Instruccions:
- amb la farina fem un volcà, on hi posem l’ou, l’oli, el llevat i la sal.
- Amb un dit ho remenem tot dins del volcà.
- Li afegim l’aigua amb la llet a poc a poc, anant remenant.
- I de remenar, ho acabem amassant-ho.
- S’ha de sobar (trencar la pasta del tot i tornant-la a ajuntar fent-li la volta) Pot anar acompanyat dels ànims per a poder fer-ho bé: Matucale! Matucale!
- La massa es deix reposar durant mitja hora ben tapada.
- Quan està a punt es fan boletes petites i s’aplanen fent un forat al mig (perquè no exploti quan les fregim).
- Tenim una fregidora on hi posem les sopa i pilla fins que estiguin dauradetes.
- Ja estan a punt!
Va ser molt divertit preparar-les. La Domi i jo vam estar fent sopaipilles de formes diverses. Mentre l’Artur preparava també uns pans, la Gladys va preparar una salsa molt bona per acompanyar-les a la once.
Matucale, matucale!
Tots a taula donant formes originals a les Sopaipillas
Un plat més que hem après a fer
A quarts de set va arribar en Nano i ja ens vam començar a arreplegar al voltant de la taula per menjar, parlar i mirar telenovel·les i notícies.
Sabíem que ens quedaríem una nit més. Però ja es notava a l’ambient que la família estava molt contenta amb la nostra presencia. Sobretot la Gladys perquè l’haviem acompanyat al llarg de tot el dia. No volia que me’n anés a dormir fins que no s’acabés la telenovela. La Domi tampoc volia anar a dormir perquè erem allà desperts encara.
A la tenda vam posar la sèrie El Barco. De fons s’escoltava la pluja i em vaig relaxar tant que em vaig adormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada