Melipeuco CHILE, 10 de Gener de 2019
Si pogués em despertaria amb els galls cada dia! M’imagino carregant un gall a la bicicleta per no haver de sentir la melodia del despertador... els galls són més divertits, i no els hi pots dir: cinc minuts més! Però si que és cert... que potser al cap d’una hora ja no toquen més... i potser et despertés més tard. No va ser el cas, perquè le despertador va sonar! Jeje
Ha arribat el moment d'aixecar el campament
Vam recollir les coses amb rapidesa per a poder esmorzar amb la Gladys, però a Chile no sempre es va al mateix tempo amb tothom, així que la Gladys va esmorzar abans que nosaltres! Però per sort ens va acompanyar igualment. La Domi encara dormia, però quan ja recollíem la tenda es va despertar.
La Domi em va demanar que li fes una trena abans de marxar. I va arribar el moment trist... La Gladys plorava i jo també. La Domi em va dir que portaria a la seva àvia a Catalunya, la Gladys em va demanar que tornés una altra vegada amb o sense l’Artur, però amb els meus fills. I amb les bicis vam marxar, però abans vam anar a cercar el Nano per donar-li les gràcies i dir-li a reveure.
Aquella família i en especial la Gladys ens van fer sentir molt acollits, gràcies!
Estic molt agraït d'haver pogut viure amb ells aquests dies
Quan sortíem del poble el rellotge marcava les onze. Ens esperava un dia de poca dificultat... asfalt i molt poc desnivell. Certament feia pujada, però era tant petita que no es notava. El camí es va fer fàcil. El volcà Llaima ens saludava de tant en tant i l’olor més comú al llarg de la jornada era la dels eucaliptus que estaven plantats al costat de la carretera.
Ens vam creuar dos ciclistes, en Walter i en Maxi, que feien una circular passant per San Martín de los Andes i aquella zona. També havien estat aixoplugats per una gent aquells dies, havien decidit no visitar el parc nacional perquè tenien poc temps. Al cap d’un mes tornaven a la universitat.
Molta sort per aquest aventurers!
Al cap de 14 km ja erem a Melipeuco. Amb gana. Eren les dues i pico de la tarda, potser les tres. Qui sap! Propòsit principal menjar, trobar Internet per comunicar que el nostre viatge continuava i fer saber que estavem bé. I no només nosaltres estavem bé, sinó que vaig poder parlar amb la Kirsten que s’està recuperant de la seva operació i això em va posar molt feliç!
Apareix el Llaima davant nostre!
Amb moltes ganes de pedalar per les faldes d'aquest volcà
Després del boom de notícia que vam donar sobre la separació de camins, hem rebut molts missatges de suport i us ho agraïm moltíssim! Ara que ja ens anem fent la idea de que és així és més fàcil... tot i que hi hagi moments en que costa... però moltes gràcies pels missatges! El nostre culebró... jejeje
La Gladys ens havia recomanat menjar un gelat artesanal a Melipeuco de la Mo-na. Si mai hi passeu, si us plau, preneu el temps per parar i gaudir d’un d’aquests gelats. La galeta és de les millors que he menjat a la vida. I els Cuchuflis són boníssims!
La mona de la Marta menjant-se un gelat de fruits del bosc
Jo vaig preferir menjar-me Cuchuflis artesans, galeta enrollada recoberta de xocolata i farcits amb dolç de llet
Quan erem a la gelateria va aparèixer en Rich, un Amèrica de Chicago que havia fet la ruta que faríem nosaltres l’endemà entre volcans i amb molt de desnivell. Anava lleuger! Vam fer el típic intercanvi d’informació ciclista i ens vam acomiadar, ell segurament arribaria a Las Hortensias, nosaltres havíem de buscar un lloc per dormir.
Una tarda perfecta, tranquil·la, coneixent nous personatges mentres mengem un gelat
En Rich tenia una bona filosofia de ruta, anava amb un equip bo i lleuger
Teníem “2 opcions”, al costat d’una de les esglésies de carretera de la Virgen de las Carreteras o tirant endarrere al costat d’un riu en un camp de futbol. Vam provar la primera, però no ens va convencer, així que vam tornar endarrere, passant de nou per la gelateria... per preguntar per el lloc al costat del riu que ens havia dit i per preguntar sobre la galeta! Li vaig preguntar si rebien visites a la fàbrica... em va dir que si, però segurament no hi aniriem.
Vam anar al camp de futbol, passant abans per un altre... que no tenia riu, ni havíem passat per cap pont tal i com ens havia indicat... un camp que estaven segant! Per sort vam continuar amb la bicicleta fins a arribar a el lloc. Era prou bo, amb el seu encant, sota els arbres amb herba...
El lloc semblava bo, comode, tranquil, prop del riu i net...
Teniem vistes al volcà Llaima, l'endemà hi donariem la volta
Vam sopar asseguts en unes cadires abandonades i amb taula, tot del mateix estil. Menú arròs amb verdures de pot... la conversa volíem que fos productiva, però no va ser així. Vaig recollir i em vaig tancar a la tenda. Tenia mal de panxa i no volia dir res, però notava mala energia.
L’Artur va entrar a la tenda al cap de poc, jo no podia dormir... i al cap d’una hora i mitja es va començar a sentir un soroll que venia de la barraca que hi havia al camp de futbol... eren cops... l’Artur també es va despertar. Tenint en compte el meu anàlisis de sorolls que faig sempre abans d’anar a dormir, podria ser que el vent fes cops a un plàstic que hi havia a la teulada. L’Artur estava tranquil... però la meva panxa no falla... i vaig haver de sortir, mig tremolant... algú estava començant un foc dins la barraca a mitja nit... i no em feia gens de gràcia.
Cada cop que sentia un soroll fora de lo normal, despertava a l'Artur que amb paciencia mirava cap a fora amb el cos dins de la tenda, perquè jo em quedés més tranquila. A les dues de la Matinada quan va tornar a mirar, ja no hi havia foc... Però no em vaig tranquilitzar del tot...
A les 3 encara no havia aclucat l’ull... tenia el cor accelerat... No erem ni divendres, ni dissabte, ni diumenge... i mentre estava atenta a qualsevol soroll que fos fora del normal... pensava... que guai serà demà fer una pujada d’uns 30 km amb 800 metres de desnivell sense haver dormit...
Debia dormir alguna estona, però no amb tranquilitat. La llum del dia va arribar. Tot estava bé... però aguantaria el dia que teníem davant nostre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada