CHILE, 14 de Gener de 2019
Eren les sis del matí quan va sonar el despertador per primera vegada. Excepcionalment vam despertar dora... per si de cas... A les 7 ja estavem esmorzant, va ser mentre recollíem que vam sentir com un cotxe (curiosament venia de dins de la propietat) anava a obrir la porta. La tenda cantava entre les mongetes... però no ens van veure... o si més no, no ens van dir res... al cap d’una estona un home muntat a cavall passava per allà... tampoc ens va veure... que raro... per mi que van pensar: “mira, unos que duermen en el campo, pobrecitos, si están durmiendo aquí es que no encontraron un lugar mejor.”
Tot i que la tenda és de color mongetera, la seva forma podia resultar un tan extranya allà el mig
Jo volia veure més coses del poble, perquè era molt maco! A les 9 erem a la plaça del poble de Traiguén altre vegada. Aquest cop per trucar al banc per aclarir el tema de les targetes. Per sort, a poc a poc es va solucionant!
Aquest és el passeig on la nit anterior vam veure les cuques de llum voladores
El poble tenia el seu encant, una quadrícula de carrers amb llambordes i cases antigues de totxana i fusta, moltes vegades tinc la sensació d'haver retrocedit en el temps
La meva Surly Ogre i jo
La Marta amb la seva Orbea MX preparada per fer ruta
Ja era hora de continuar, així que vam posar-nos en ruta. Hi havia dues opcions per arribar al mateix lloc. La veritat que per sort les dues eren d’esfalt i vam poder tirar bé. Vam decidir agafar la que no feia tanta volta. Va ser xulo, sobretot el moment en que ens vam aturar a collir prunes i a menjar mores!
Un canvi de paisatge, ara creuàvem per camps de cereals i boscos d'eucaliptus plantats per a la indústria
Durant les properes jornades camions i més camions amb troncs amunt i avall
Al migdia ja havíem fet bastants quilòmetres, així que vam parar a descansar al poble de Lumaco. Sota l’ombra d’un arbre ens vam posar a fer una migdiada. Després ens vam preparar per continuar, els carabinieros ens van deixar omplir les cantimplores i un espersor de la plaça ens va mullar tota la roba per a poder fer la pujada que ens esperava més fresquets.
La ruta era bonica, ràpida també. Així que al cap de poc, ja erem al poble on teníem pensat arribar. Eren les cinc de la tarda. Aquesta vegada no hi va haver gelat, sinó que vam menjar mote con Huesillo acompanyats d’un grup d’homes que també parava a la plaça. Aquests ens van donar informació per trobar un bon lloc.
Ens faltava menjar, així que vam anar a dos supermercats buscant el que necessitàvem. En un d’aquests ens vam trobar un home que ens va donar més indicacions. Sabíem que trobaríem un bon lloc, gratis i segur.
Com a bons cicloturistes "El Baratillo" va ser el supermercat que vam anar
Vam continuar per la carretera que hauríem de seguir el dia següent. Vam passar per una zona de pícnic on vam preguntar per acampar... ens demanaven massa luques per lo que oferien... i sabíem que hi havia llocs gratis on dormir.
Crec que no gaire més de 500 metres més enllà vam trobar el lloc. Just al costat d’una casa on hi havia abelles. El lloc no era gaire ample, de fet, era just per posar-hi la tenda. Però va ser allà sota un eucaliptus on ens vam instal·lar.
Altra vegada vam ser hàbils per trobar un bon lloc. Prop de la ruta, amagat, net i amb un riuet al costat, i gratis!
Abans de dormir la Marta va posar un capítol de la serie "El Barco"
Aquell dia, ens vam adonar de problemes tècnics... a l’alforja de l’Artur es va trencar una peça important, però per sort les brides fan miracles. En el meu cas, l’altre pedal havia patit el mateix problema que l’altre... perdent una rosca protectora, que amb cinta aïllant també es podia arreglar, igual que com vam fer amb l’altre.
Vam sopar i vam posar un capítol per anar a dormir. No vaig veure’l tot, a més a més com que bastant misteriós em va posar en tensió... així que vaig anar a dormir amb el cor accelerat... i un animaló que voltava per allà encara va posar més llenya al foc. Jejeje
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada