Contulmo CHILE, 15 de Gener de 2019
Això és el primer que vaig veure en obrir els ulls, de fet és el que veig la majoria de dies, però sempre hi ha diferències, la llum, la temperatura, l'olor, la humitat i, en obrir la cremallera, cada dia un lloc nou!
Va ser un matí lent, tampoc teníem molta pressa. La jornada ciclista seria curta ja que aquella tarda tenia una entrevista de feina per skype i teníem que assegurar-nos que tindríem connexió.
Vam esmorzar tortitas, recollir, mullar samarretes i amunt que fa pujada. Una de 9km. Lo més difícil, que no tenia voral i a vegades semblava una mica arriscat. Per sort els cotxes i Camions ens van tractar bé.
Després va venir la baixada, i amb un moment ens plantavem al poble de Contulmo. Allà vam anar a la plaça buscant Internet, menjant una mica i buscant un lloc on passar la nit amb Internet.
Va ser així com vam arribar a la posada Santa Ana, on el seu propietari ens va rebre amb intencions de que no marxessim d’allà sense passar-hi la nit. Ens va mostrar les diferents habitacions, doble amb bany compartit, amb bany privat, llits junts, llits separats... al final ens va donar l’habitació amb bany privat pel mateix preu que ens donava la de bany compartit al començament.
Era un bon lloc, molt net. Dels més nets que he vist a Chile. Feia olor de roba neta i vam aprofitar per demanar si podiem netejar la nostra roba. I va ser així, una rentadora que durava tres hores (literals) i que quan vam tenir la roba llesta ja no quedava sol per eixugar-la...
Així que mentre esperàvem vam anar a la plaça buscant menjar. Sempre ens parlen del pastel de choclo, però mai hi som a temps! I aquell dia no va ser pas diferent. No en quedava, així que ens vam menjar unes humitas acompanyades d’un batut (per mi) i una cervesa. Tot això ens va sortir al mateix preu que una nit a l’hostal...
Després vam tornar a la Posada. Allà em vaig mentalitzar de cara l’entrevista. Tot i ser per skype, hi ha moments de nervis, de preparació adequada, de buscar preguntes per fer... així que li vaig demanar específicament a l’Artur que en aquell moment necessitava tranquilitat i que no estigués a l’habitació. De fet, li vaig dir que si estavem allà era perquè per mi era important tenir aquell espai tranquil.
L’entrevista va anar molt bé, va ser molt bonica, emotiva, divertida i real. La feina és per fer de mestra de la primera classe en una escola Waldorf a Arizona, USA. El problema però, és el visat de treball, així que això pot ser que no pugui obtenir aquesta feina. Però sempre és bo de mantenir la practica i les portes obertes al que pugui passar, i més ara, que la incertesa és gairebé absoluta!
L’Artur es va colar a l’habitació mentre encara estava fent l'entrevista... Vaja...
Després ens vam posar al jardí de la posada amb el fogonet a prepar el sopar: arròs a la cubana! Que no falla mai. El Google temps deia que plouria, i nosaltres teníem la roba estesa a fora... abans d’anar a dormir, la vam posar a sota cobert, per si de cas... perquè evidentment no estava seca... No feia calor, i quan ja vam acabar de sopar i rentar plats vaig anar a dormir.
Entre llençols amb olor de roba neta, amb dues mantes que pesaven molt, em vaig adormir a l’instant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada