Bariloche ARGENTINA 20, 21, 22 i 23 de desembre de 2018
Bariloche és una ciutat que és coneguda per el seu turisme de muntanya, sobretot a l’hivern. Té les segones pistes d’esquí més grans de sud Amèrica! El Cerro Catedral. És una ciutat que a part d’estar molt propera a la Cordillera de los Andes, també compta amb un gran llac que es diu Lago Nahuel Huapi, igual que el parc natural.
En aquesta zona, abans de que els colonitzadors hi arribessin, hi van viure els Tehuelches i els Puelches, que eren denominats pels Mapuches “vuriloche”, que vol dir: la gent que viu a l’altra banda de la muntanya. Més endavant aquests dos grups van quedar sota els Mapuches, i després va arribar el colonialisme...
Actualment sembla més una ciutat Europea que una ciutat Sud Americana. És degut a la inmigració que va rebre de diferents parts europees, sobretot de Suïssa i d’Alemanya, és com la Chamonix d'Argentina. Això fa que en aquesta ciutat la xocolata hi sigui present a gairebé cada cantonada, amb molts bombons artesans. De fet, aquesta ciutat té el récord mundial en fer la rajola de xocolata més gran del món i també l’ou de pasqua més gran! Ah, i també hi ha molts Rellotgers!
Després de fer una petita introducció us explicaré una mica el que hem fet al llarg d’aquests dies. Bàsicament hem tornat a descansar... ja sé que fa molt poc que ho vam fer a casa de la Sílvia a Lago Puelo, però la monotonia del viatge a nivell logístic ens ha fatigat una mica. També pot ser que hi hagi uns canvis i és millor pensar sense moure’s estant en un lloc neutral i sobretot amb més gent al voltant per poder “desconnectar”.
Jo m’he passat hores i hores a la cuina de la casa on som. Escrivint, buscant informació, dibuixant, cuinant, ordenant, rentant plats, passant l’escombra... hi ha uns bons altaveus i he pogut escoltar música al mateix temps que feia totes aquestes activitats.
Visita a la Semilla - Escola Waldorf
Una de les activitats estrella de la nostra estada a Bariloche va ser visitar l’escola Waldorf d’aquí: La Semilla. Una escola que s’ubica en una casa gran on hi ha la primària, una caseta més petita on hi ha els d’infantil i els de petita infància. Aquesta iniciativa compta amb secundària també. El pati és molt i molt gran! Em va agradar poder veure aquest lloc bonic, però sobretot em va agradar molt arribar-hi amb en Coco, un mestre Waldorf que no treballa allà. La seva saviesa era sorprenent i tenia una base antroposòfica molt bona! I va ser inspirador escoltar les seves opinions.
A Argentina tampoc hi podria treballar, si més no, a les escoles que volen ser legals, ja que fa que la prioritat sigui més en el títol de magisteri que el coneixement de la pedagogia Waldorf... així va el sistema... al final les escoles Waldorf deixaran de ser Waldorf per els inspectors, governs i el mateix sistema interior de les escoles que es deixen convèncer per el departament d’educació que desconeix realment com funciona una escola Waldorf... (perdó per la queixa, però avui ho podia fer...). Em va agradar el comentari que va fer en Coco respecte això: els Mestres i les Mestres Waldorf no haurien de tenir el títol de Magisteri.
Tot i no poder treballar en una escola a l’Argentina, aquell dia va ploure la primera oferta de feina, com a mestra Waldorf, però fent Escola a casa (Homeschooling). Quina llàstima que la oferta era per anar a treballar al mig del no res, en un lloc increïble, sense Internet... et donaven una caseta per tu sola o si la volies compartir i un sou! Però no ho vaig veure clar... jo al mig de la muntanya, sola, sense Internet, fent de mestra d’un sol nen...
Aquell dia el vam compartir amb tot el claustre fent l’apat (pizza al forn de fang de l’escola) de l’últim dia abans de les vacances d’estiu. Un claustre amb molta energia i ganes de fer bona feina!
L’Artur va a escalar amb el Nahuel i els seus amics
El Nahuel i el Nacho amb qui vaig anar a escalar al sector conegut com La colonia
Vistes espectaculars de La Colonia Suiza i el Nahuel Huapi, el llac de Bariloche
Vaig aprofitar l'oportunitat per buscar algunes fotos ven xules
Era la primera vegada en el que va de ruta que hem posava els peus de gat que carrego a les meves alforjes, ja tocava!
En Fede (a la foto) i en Chino es van sumar a l'escalada.
Finalment vam acabar fent tres vies que vaig encadenar!
5+, 6a i 6a+
Mentre l’Artur escalava, jo vaig muntar una sala de ball al menjador de casa del Nahuel. Vaig cantar i ballar sense vergonya i amb total llibertat.
Visita a la Tribu de Trueno (residència d’artistes)
Amb l’Artur vam anar amb les bicicletes lleugeres fins a la Tribu de Trueno on @ria.m.green, una noia d’Australia presentava el seu projecte artístic, en el que havia treballat durant les últimes dues setmanes a la ciutat. Va ser interessant veure l’espai que proporcionaven a l’artista durant la seva estada.
La Bàrbara i el Santiago van crear el projecte al arribar a la ciutat. Els dos són artistes: la Bàrbara es dedica al gravat i el Santiago a L’art mural.
La vetllada va ser interessant. Aquell lloc desprenia inspiració, les vistes eren estupendes i el lloc de treball molt agradable. Ara estic mirant les residències d’artistes que hi ha pel món... jejeje allà vam poder fer intercanvi d’informació a nivell artístic i va estar molt i molt bé!
Al tornar a casa, la lluna ja havia sortit i era gairebé la posta de sol. Em vaig posar a somriure gaudint d’aquell instant i la bellesa de poder tenir la sort de poder admirar amb els meus ulls aquell instant.
Descens amb bicicleta cap al Río Gutierrez
En Nahuel és guia de muntanya, tant de trekking com de bicicleta. Això va fer que amb l’arribada del seu fill en Mirko ens proposés d’unir-nos a la aventura de fer el descens al Río Gutierrez.
Vam pujar amb les bicicletes lleugeres de pes fins a les pistes d’esquí del Cerro Catedral. La pujada va ser ràpida i plena de ginesta a totes bandes. Les vistes cap a la ciutat eren impresionants.
Vam pujar amb el telecadira per baixar a tot drap amb les bicis per les pistes nevades ;)
Prop de les pistes començava el caminet d’uns 7km de distància direcció al llac. Crec que va ser la primera vegada que feia descens conscient... va ser interessant. En alguns llocs m’ho vaig passar molt bé, en d’altres vaig haver de posar els peus a terra...
Gairebé al final del camí vam arribar al costat del llac on vam fer una parada sobre un tronc que havia caigut amb la seva arrel. L’aigua no era freda del tot, però cap de nosaltres s’hi va posar. Vam estar descansant allà, xerrant i admirant el paisatge. Feia un dia genial!
Quan vam tornar a casa estavem tots mig aplatanats i tots vam fer una súper migdiada!
Visita al centre de Bariloche
Com que el Nahuel i el Mirko tenien que visitar el centre vam aprofitar per apuntar-nos al trajecte d’anada amb el cotxe. El centre era bàsicament comercial... moltes i moltes botigues! Al final amb l’Artur ens vam separar una estona perquè cadascú pogués observar al seu ritme el centre de la ciutat. Ell va anar a preguntar preus de canyes de pescar i jo vaig anar a veure la catedral del centre. Era curiosa, ja que per fora semblava que fos tota de pedra, però a dins es podia apreciar que era una església de formigó.
Quan ens vam tornar a reunir, vam quedar a una de les xocolateries més famosa de la població: Mamushcka Chocolateria. Jo per variar em vaig demanar un croissant de pernil amb formatge, l’Artur si que va aprofitar per provar la seva chocolata i els seus dolços!
Vam fer-nos el regalet de provar les delicies de la xocolateria Mamuschka, mmm...
Per tornar a casa ho vam fer fent dit. Aquí diuen que el Bondi (bus) és menys efectiu, i que s’arriba més ràpid fent autoestop. Vam anar del km 0 al 8,5km darrere d’una camioneta, amb la vista del llac i el vent a la cara!
Altre cop anem a parar a la caixa d'una pick-up
La Micro Cerveseria Konna
Amb en Nahuel vam dir que seria interessant de visitar una de les Cerveseries de la ciutat. Ens va portar a la seva preferida: Konna. La cerveseria porta el nom del Gos de l’amo, que malauradament, el gos va morir fa uns mesos.
Amb el bon temps i tot, el bar disposa de taules a fora (cosa molt rara a la Patagònia degut als canvis de meteo que pot tenir el dia). Per sort tota la nostra estada de moment ha estat sota un anticicló amb una temperatura ideal i de bon sol.
La Cielo ja era allà esperant-nos i vam aprofitar el Happy hour per demanar. 4 IPA primer, i després 4 més acompanyades d’una pizza! Mmmm i per sort nostra també s’hi va afegir el plus de que hi havia un mini concert! En Nahuel va tornar a casa ja que havia de cuidar el Mirko. Nosaltres ens vam quedar amb la Cielo al concert de la Jannine Martín! Quina passada!
La Cielo i la Marta ballant enmig del carrer
Us deixo amb el Link d’una de les seves cançons amb el grup que tenia a La Plata, que es diu Ay Juanita!
https://youtu.be/2CeVLwTYp_Q La cançó es diu Bailar i va ser amb la que van acabar el concert, mentre la Cielo i jo bailabamos! :)
La tornada a casa va ser una mica més Odisea... El Bondi al tard i de dia no funciona gaire bé a la ciutat... i era massa tard per fer dit... així que vam haver d’esperar el bus durant tres quarts d’hora... al bus vaig seure al costat d’una dona que es deia Eliana i que resulta que llogava habitacions... i evidentment m’ha passat per la ment quedar-me a aquesta ciutat a fer vida durant un temps...
Els diferents àpats compartits amb el Nahuel i el Mirko
Faré una mini llista de les coses que hem menjat... perquè veieu que ens cuidem molt! I ens cuiden molt!
Verdures amb arròs, amanides de diferents estils, Nyoquis a la Romana i Spätzle!
Comunico que he fet Spätzle sense tenir la meva spätzlepresser! I que van quedar molt bons!
A taula apunt per degustar els Spätzle de la Marta
El Nahuel, un noi aixerit, divertit i generós, una gran Persona
* * * * * * * * * * *
I aquí el petit resum dels primers dies a Bariloche!
