Dia 51: Tornem a fer soparet?

Coyhaique CHILE, 30 de novembre de 2018

Avui m’he despertat i m’he dedicat a fer feines. Això de no tenir una casa normalment doncs ha fet que m’activés per a poder fer feines de casa, que a mi em va molt bé posar ordre... així que he ordenat els plats secs, he rentat els plats que eren bruts d’ahir al sopar, i he ordenat una mica la cuina. També m’he cuidat i he aprofitat que tenim dutxa per dutxar-me per gust, no per necessitat. He esmorzat sola per estar més estona amb mi. Després he avisat a l’Artur dient-li que segurament la Laure estava a punt d’arribar. Així que s’ha despertat i ha esmorzat. Hem parlat de que podríem fer per dinar, de si fer un altre pa o que... al final hem decidit pasta amb murgules i ceba i que si que faríem pa. 

Mentre esperàvem a que vingués la Laure pensàvem amb la ruta, que faríem, quin desnivell hi havia, on dormiriem... quins ports creuariem... escriure al blog... quan ha vingut la Laure ja eren les 12. Ens pensàvem que vindria amb tots els seus trastos per instal·lar-se aquí, però ho ha deixat tot al càmping. Ha vingut amb menjar, i ha aportar al nostre plat unes bledes. Així que hem fet una súper pasta boníssima amb bledes, murgules i ceba, i ous batuts. 

Després d’estar una bona estona cuinant, esperant a que l’aigua de la pasta bullís hem aconseguit acabar de fer el dinar. Com que fa un sol molt bonic hem aprofitat per dinar a fora al carrer. Ens hem menjar dos plats de pasta cada un. Era boníssima! 

Com que la Laure no havia dormit gaire se n’ha anat cap al càmping a descansar. Hem quedat que ens veurem demà a les 10 del matí per continuar la ruta els tres junts. 

No sé perquè m’ha agafat el venasso de posar-me a netejar la cuina de la casa a fons. Crec que em sentia que havia de pagar el súper plat de salmó que m’havia cruspit ahir. I netejar també em va molt bé per ordenar coses... sobretot quan tinc molts pensaments. La cuina ha quedat neta com una patena dins dels meus límits de no disposar del meu netejador eficient (alcohol 96 per fer que algunes de les superfícies quedin brillants). 

Després l’Artur ha fet uns pans més, quan han estat fets ha marxat. Jo m’he passat tota l’estona escrivint pel blog (que és una cosa que m’agrada fer) i preparant unes enganxines per enganxar per allà on passem. 

Ara ha arribat el Pato i hem estat parlant una estoneta. I també ha arribat l’Artur i a veure que fem... així que lo proper que passi, ho explicaré en un futur, que espero que no sigui molt llunyà ;) 

******* 

Quan va arribar l’Artur ens vam posar a ordenar coses, el menú d’aquella nit seria: truita de patates amb tomàquets amanits. Per la truita jo vaig pelar les patates i l’Artur les va tallar a trossets petits i va acabar fent una súper truita de patates. Per sort vaig poder disposar d’internet un momentet i em vaig comunicar amb la Montse que és molt propera tot i ser lluny ;) després  vaig tallar els tomàquets per fer una amanida. Els tomàquets feien molta olor a tomàquet del bo, i el gust també era impressionant. L’Artur els va comprar en una fruiteria de producte local, de fet l’home només li va dir això quan els va comprar ;) 

Just quan ja teníem gairebé tot preparat el Patricio i el Nico van anar a buscar Escudos. També va arribar una convidada que no sabíem que venia, la Carina. Ella va arribar abans que ells, així que vam estar parlant una estona sobre la vida a Coyhaique, que feia, on vivia... 

Finalment, al cap de mitja hora d’esperar, els nostres hostes van arribar. Ens vam asseure a la taula, però abans fent la foto de rigor. Va ser de nou una gran vetllada amb ells. En aquest cas, com que volem ampliar les seccions del blog, vam decidir fer-los una mini entrevista, que esperem traspassar en breu. 

 Compartint de nou amb en Nico i en Patricio, aquesta vegada també va sumar-s'hi la Carina

Realment aquest sopar tampoc va tenir res a envejar al del dia anterior

La Carina va marxar per allà les 12:30 de la nit, i nosaltres ens vam quedar allà parlant durant més estona. Jo a dos quarts de dues de la nit vaig anar a dormir. L’endemà havíem quedat amb la Laure per sortir a les 10 amb la bicicleta.