Dia 50: El gran sopar

Coyhaique CHILE, 29 de novembre de 2018

No em va despertar l’alarma de l’Artur... va ser la d’en Nico que es va estar sonant tres minuts seguits... es veu que és el seu sistema ;) vaja, que el món dels despertadors i de com desperta cada persona és ven peculiar... potser al final del viatge podré escriure un llibre que es digui: i va sonar el despertador! 

Per sort, no m’havia de despertar perquè havíem decidit que descansariem i ens prendríem el dia amb calma. Així que jo em vaig aixecar abans que l’Artur i vaig començar a preparar les postres del sopar perquè ens esperava Un bon Sopar: el Nico portaria uns salmons de la carnisseria on treballa! Li vam dir que els preparariem nosaltres i que així sopariem junts una altra vegada i que seria molt bo. Per postres vaig preparar un digestiu de Poma, pastanaga i suc de llimona per fer-ho baixar tot abans d’anar a dormir. També vaig aprofitar per netejar els plats i el que quedava del sopar del dia anterior. 

Quan l’Artur es va despertar vam esmorzar, per variar vam menjar quesadillas... jejeje i l’Artur hi va afegir la civada que fa servir per notar el seu estomac una mica ple. Em vaig posar a fer feina amb el blog, perquè després aniriem al centre a buscar Internet per actualitzar el blog. La rentadora tenia la nostra bugada. Mentrestant l’Artur va començar a fer un pa... una mica massa tard per l’hora que era... així que com que havíem quedat amb el Nico al centre a una hora i el pa encara era al forn, vaig haver d’excusar-me per el retard que faria l’Artur... per sort aquí a la Patagonia només corre el vent... i no s’ho va prendre malament. 

Així que vaig anar sola direcció a la plaça del centre on havíem quedat just al mig. Per sort jo vaig arribar a temps. Vam estar esperant a l’Artur uns 25 minuts extres de l’hora que havíem quedat... bueno, segur que algú està somrient ara, dient... Aquest és l’Artur ;) 

Quan va arribar el vam veure de lluny, es va parar abans d’arribar a la plaça... vaig desitjar que no agafés el mòbil amb totes les meves forces perquè no es connectes a la xarxa per veure si erem allà, per sort, devia rebre la meva energia de lluny i després de parar va tornar a pujar a la bicicleta i va venir al centre de la plaça on encara l’estavem esperant. 

Vam anar a dinar fora, a un local de menjars preparats per emportar. El Nico es va demanar unos peroles (mongetes) i nosaltres unos tallarines. Número 56. Obrim els tallarins i eren ben a la bolonyesa, amb mooooolta carn. Evidentment l’Artur va fer el comentari de dir: ja podrien dir que tenien carn.... bueno... a Argentina, Chile i es veu que a casi tots els futurs països que hem de visitar, la carn és abundant ;) el menú per persona sortia a uns 3,5 euros. Prou bé no? Vam sortir tips. 

Després vam anar amb en Nico a la seva oficina (on també treballa de Enginiero Tecnico constructor). Allà vam aprofitar per fer feina amb l’Internet... em pensava que duran aquella hora i mitja que vam estar allà faríem almenys dos dies de blog... però l’Artur es va entretenir a fer un vídeo... ja sé que us va agradar, i estic contenta, però havíem quedat amb una altra cosa... 

Aquest és el vídeo en qüestió, simplement és un resum fotogràfic del que portem de ruta, encara he de ficar-m'hi molt en el tema vídeo...

Quan vam haver de marxar jo feia una mica de mala cara... però me la vaig haver de menjar... encara que segur que es notava que estava de mal humor... per sort ens vam posar en ruta direcció a la carnisseria on treballa el Nico per agafar els salmons. Així quan anéssim a casa ja podríem començar a cuinar. 

Vam anar a un bar on hi havia Internet a fer feina... només ens vam gastar 10 euros per a poder actualitzar el blog i no acabar la feina... hem decidit que si hem de pagar per actualitzar el blog, no ho farem, que ens esperarem una mica més... És la primera vegada que ens passa, però per el preu de l’estada al bar bevent cafè, suc i dues cerveses barates... podem dormir una nit en un càmping de pagament amb wifi, dutxes calentes i gent al voltant amb qui compartir una vetllada... així que potser ens ha anat bé per posar consciència sobre les coses... ;) 

Després vam parar a un petit supermercat per evitar no comprar més del que necessitàvem, i vam pujar cap amunt... quan vam arribar ens vam posar a cuinar, i us poso la recepta, perquè és boníssim (les mesures són aproximades). 

Salmó ametllat al raig estrellat 

Ingredients (per a quatre persones amb gana)

• dos lloms de salmó grans (dos pams cada un aprox) 
• Un paquet de 150 grams d’ametlles 
• 6 patates mitjanes 
• Una ceba 
• Oli d’oliva (si en teniu) 
• Una cabessa d’all
• Salsa de soja 
• Mel (si és de Cal Racó millor) 

Preparació: 

1. Peleu les patates i les talleu a la Juliana (em sembla que es diu) i les poseu a la plata sobre una capa d’oli perquè no s’enganxin. 
2. Triturem les ametlles, però que no quedin fetes pols. 
3. Tallem la ceba a trossos.
4. Posem els lloms de salmó sobre les patates. Sobre el salmó hi posem les ametlles trinxades i la ceba. Tirem un raig d’oli d’oliva per sobre de tot i ho posem al forn que ja estava calentonet. No he fet mai la recepta en un forn que marqui temperatura, però segur que ja sabeu més o menys a quina temperatura ;) això durant una horeta (aneu controlant que no es cremi, per si de cas heu posat el forn a massa potència).
5. Mentre el salmó és al forn farem la salsa. Necessitem tallar a trossets molt petits els alls (talls d’entre 1mm i 3mm). Això ho podeu fer al gust, però nosaltres hi vam posar 2/3 de la cabessa. Depèn de si us agrada l’all o no. Quan ho tenim, agafem un bol petitonet on hi posarem almenys dues cullerades de mel i la salsa de soja al gust. Ho remenem fins que quedi tot ben homogeni i li afegim l’all. 
6. Quan surt el salmó del forn, li poseu la salsa per sobre les ametlles. 
7. Si us podeu aguantar, beneiu la taula i sigueu agreïts al pescador, al transportista i al peixeter. I als pagesos que han recollit les patates, les ametlles, la ceba i els alls, la botiguera de la fruiteria i els que han processat la salsa de soja, les abelles que han fet la mel, i si és de Cal Racó beneiu al Xavi Tardiu per haver lluitat pel seu somni. Després de tot el procés, podeu assaborir el salmó i gaudir de la companyia, deixar els telèfons ben lluny de la taula, i obrir un bon vi o un bon suc eco del que us agradi més. 
8. Bon profit! 

• si us agrada la secció de receptes* siusplau, envieu un missatge a biciclistespelmon@gmail.com per animar-nos a compartir més receptes que anem fent al llarg de la ruta. 

Cal dir que tampoc en va sobrar ni un tros, ni una patata, en Nico i en Pato deien: Podrías imaginar haber comido esto en tu vida? Nosotros siempre lo ponemos al horno con unas papas y ya... Així que com que van veure tot el procés van veure que era relativament fàcil de preparar, doncs potser algun dia comparteixen la recepta amb algú més ;) 

Teníem la panxa tant plena que el Pato es va estirar al sofà i s’anava adormint... els dos van anar a dormir dora i panxacontents. Nosaltres com que teníem Internet compartit per el telèfon del Nico vam aprofitar per enxufar-nos a la xarxa. Les franceses ens van contestar, havien anat a escalar i ens ho havien dir perquè compartissim amb elles la tarda, que havien anat de festa també... i que la Delphine marxava demà al matí, que la Laure vindria a casa al matí quan marxés la Delphine. 

Vam anar a dormir. Aquella nit encara feia més calor, ja que havíem encès el foc perquè la nostra roba estigués seca abans d’anar a dormir. Però ja havíem decidit que no teníem pressa, i que dormiriem amb la finestra oberta. 

A mitja nit em vaig despertar sentint com el vent corria per la casa... fent que una de les portes anés fent aquell soroll de porta sense oli a les frontisses... no sabia si era que la porta del davant s’havia obert... vaig dir... Artur, pot ser que s’hagi obert la porta amb el vent? I els dos ens vam adormir escoltant la porta sense oli... i l’Artur va somiar que s’aixecava a tancar la porta per no sentir el soroll.