Mirador del Río Palena, CHILE, 7 de desembre de 2018
Tot i els intents de despertar i voler aconseguir sortir dora, van ser fallits... tot i anar a un ritme constant, no sortíem del càmping fins que van fer-se les onze del matí.
Ens vam posar en ruta direcció a Futaleufú. Sabíem que no hi arribaríem aquell dia, però era el nostre gol per els propers dies.
Just sortir del poble ens vam trobar a l’Enzo i en Marcos fent autoestop parats enmig del sol... feia molta calor... els vam desitjar sort, ja que n’hi havia dos més que també en feien. Per sort, sabien que el marit de la Violeta sortia a la una del poble, així que tenien aquella opció si els fallava el dit.
Els primers quilòmetres eren de pujada, i només sortir del poble la carretera acabava i es convertia en el nostre estimat ripio... per sort no va ser per tota l’estona de ruta d’aquell dia... per sort per nosaltres era un camí tranquil, gairebé no hi passaven cotxes. Així que la pols només s’aixecava de tant en tant.
Després del llac Risopatron el camí finalment es convertia en calçada, i de fet vam arribar gairebé al mateix temps a la Junta (el següent poble) que l’Enzo i el Marcos que ja gairebé al arribar ens van començar a pitar des del cotxe del marit de la Violeta.
Dia clar i ruta tranquil·la
Al arribar al poble jo només volia un gelat, però les botigues estaven tancades. Vam anar al riu a refrescar-nos (l’Artur s’hi va posar sencer i jo mitg cos) i després de fer un most em vaig adormir sobre les mateixes fustes on era. Vaig caure rodona. Al cap d’una estona l’Artur em va despertar, ens havíem de posar en ruta.
La Marta descansant a l'ombra en el dia més calurós dels que portem
Feia molta calor i m’estava torrant... vaig trobar una cascada i m’hi vaig posar a sota, encara que amb poc èxit perquè el canvi de temperatura em costa... vaig omplir una mica l’aigua i vam continuar. Tot i que em feia mal de cap vaig intentar quedar’m-ho dins meu, fins que al cap d’una mitja hora vam aturar-nos a omplir les cantimplores i vaig esclatar de dolor en forma de plor. L’Artur no entenia res, però el meu cap explotava i jo moria de calor... estava espantada, ja que tenia símptomes de deshidratació i de cop de calor.
Vam parar al costat del riu, sota una sombra. Vaig mullar la meva samarreta i el buf. Per sort em vaig refrescar i em vaig poder calmar una mica. Potser vam estar una hora allà, pensant si tornar al poble de La Junta, però per sort em vaig sentir capaç de poder continuar.
La temperatura debia ser d’uns 34ºC. Vam sortir amb la samarreta molla, cinc minuts més tard ja era seca. I vam repetir el procés cada vegada que trobàvem una cascadeta ja que sinó era insuportable.
Tot i que fos un dia bastant dur, al final vam acabar fent 83 kilòmetres! Vam buscar llocs, però era un lloc una mica difícil, al final ens vam quedar en un mirador que era de grava, just al costat del Mendre del Río Palena. Seguia fent calor, així que per sopar no ens vam abrigar gaire. Em vaig quedar a fora la tenda una estona però just acabar vaig entrar a la tenda i vaig caure rodona.
Tot i que estavem a prop de la carretera va resultar un lloc tranquil i còmode
Com que havíem acampat sobre la grava aquesta havia recolllit tota la calor del dia, així que aquella nit vam passar molta calor i jo no vaig dormir gaire bé. L’Artur també dormia sobre el sac... però ell dormia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada