Lago Puelo, ARGENTINA, 13 de desembre de 2018
El despertar al Morro va ser bo, encara que sempre fa mandra. Ens vam despertar relativament dora ja que no sabíem del cert quanta estona tardariem a arribar a Lago Puelo. Allà ens esperaven la Sílvia, la Pilar i la Thaykhuma, per això hi havíem d’arribar.
Abans de sortir del poble vam anar a la gasolinera a enviar missatges, o a rebre’n. A mi em va agradar rebre un mail de la meva ex-alumna enviant notícies de com li anava l’Institut. Les notícies eren bones, així que vaig posar-me en ruta amb un bon somriure.
Els primers quilòmetres eren de pujada, però no se’ns van fer gens pesats, a més a més era una carretera. De fet els vam fer facilment i amb l’Artur vam poder repassar els verbs amb anglès, però a poc a poc i bona lletra... el paisatge s’anava obrint, i podiem sentir-nos més petits que els altres dies.
Després de la pujada va venir la baixada. I ja erem de nou a la Ruta 40. Vaig xalar bastant, ja que a les 12 del migdia ja havíem fet 40km! Vam fer parada a Epuyén, un poble que havíem sentit anomenar perquè havia tingut una comunitat que seguia i vivia en la freqüència harmonica del temps del Calendari Maia en comptes del calendari Gregorià, el seu nom el Jardin 13/20, o jardin de Paz. Però no vam saber veure aquella màgia... encara que si que aquell poble estava rodejat de paratges preciosos.
Al sortir del poble vam haver de fer una bona pujada per un petit caminet de terra... va ser dur, però el camí de després era tot baixada i carretera.
Finalment vam arribar a la zona del Hoyo. A cada pocs kilòmetres hi havia una parada de fruita fresca amb cireres, frutilla (maduixes) i gerds. No en vam comprar, però el Hoyo és conegut per això i si mai passeu per la zona per aquesta època us podeu atipar de fruits vermells!
Passant pel poble del Hoyo vam aturar-nos just a l’entrada per fer un petit most. Un home del poble de qui no recordem el nom es va ajuntar al pla i ens va convidar a un bizcocho, encara que ell no en va pas menjar... parlava molt estrany i no el vam poder entendre gaire, encara que si que ens va indicar que ell vivia prop de les cascades que podiem veure des d’allà i que tenia el cor partit...
Ens vam posar en ruta, però no vam fer ni un quilòmetre que vam haver de fer una segona parada. Dos grups de ciclistes de moltes persones ens van començar a aplaudir mentre passàvem. El segon grup ens va convidar a baixar de la bici i ens van rebre amb cervesa, ens vam convidar a beure i a menjar. Els ciclistes eren de Mendoza (Argentina) i estaven allà fent sortides amb bicicleta de muntanya, en total eren uns 60! Van alucinar amb el pes de la bicicleta de l’Artur, i mentre fèiem xerinola ens van dir que quan arribessim allí que els contactéssim. Al final el que semblava que seria poca estona es va convertir amb una hora i mitja de xerinola.
Amb els ciclistes ja siguin de ruta o de btt sempre hi ha un vincle especial
Per sort a aquelles hores ja portàvem uns 60km i no quedava gaire estona per arribar a Lago Puelo. De fet vam arribar dues hores abans del previst. El poble era maco, i es veia amb vida. Al arribar vam anar a la casa, però com que era abans dora, no hi havia ningú. Vam descarregar les bicicletes i vam anar al poble a fer un tomet. Al final vam fer dues hores de tomet, augmentant la distància del comptaquilòmetres uns 10km!
Vam parar a un cafè i quan vam rebre notícies de la família ens vam dirigir allà. Abans per això vam passar pel supermercat per comprar un vi i un bon suc per compartir. La família de la Sílvia, la Pilar i la Thaykhuma ens va rebre amb calor de casa. Amb un moment era com si ens coneguessin de tota la vida! La Sílvia ens havia preparat unes pankakes vegetals, una gran amanida i pasta! Un menjar deliciós després de tot el dia voltant i d’acabar fent 87km!
La Sílvia molt amablement ens va deixar la seva habitació, un espai preciós que ens acolliria durant uns quants dies... quants? No ho sabem... però una casa on s’hi està com a casa!! Ens convenia una mica de temps familiar, encara que no fos com el que estem acostumats.
*Artur- Aquell dia només vaig fer una sola foto!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada