Alcahuano CHILE, 19 de Gener de 2019
Aquell dia no teníem que fer gaires quilòmetres, però si que abans de les 2 havíem de ser a la ciutat de Concepcion perquè en Gabriel anés a comprar les coses que li faltaven. I nosaltres havíem quedat amb l’Anibal. Aproximadament era una horeta de viatge. Encara que hagués estat ideal estar a punt a les 12...cosa que no va ser així...
Vam esmorzar molt i molt bé! Vaig fer remolatxa i patata ratllada amb formatge i ou. Un xut ben bo d’energia per encarar el dia amb un somriure.
Sortíem tard de casa el Gabriel... però per sort, la filosofia de la pressa aquí tampoc existeix, així que no va ser cap drama... només per mi, ja que a mi m’agrada no fer tard.
La carretera que anava a Concepción era una recta de molts i molts quilòmetres... crec que uns 17! En alguns trams el voral de la carretera era petit, en d’altres era suficientment ample per passar amb tranquilitat, en d’altres no n’hi havia i en algun tros vam tenir la sort de poder anar per una ciclovia. La vam fer bé, però hi va haver un moment destacable... al costat d’aquesta recta hi ha moltes empreses relacionades amb la pesca, una d’elles una de farina de peix que feia moooolta pudor quan passaves pel costat. Hem vaig mig marejar... per sort aquella pudor només va durar 3 km!
Ens vam despedir de'n Gabriel just abans de creuar el Bio Bio. Gràcies per tot i fins la propera!
Havíem quedat amb l’Anibal a la Laguna Chica de San Pedro, abans de creuar el Río Bio Bio. Era en un Balneari (espai de bany municipal) on vam entrar per la porta de darrere ja que hi havia un mini taller de bicicletes, on l’Anibal i els seus amics eren voluntaris. L’Anibal però va arribar tard, però no passa res! ;)
Arreglant bicicletes (de les nostres vam apretar tornillos, i canviar les pastilles de la meva bici), descansant, parlant amb la gent vam passar la tarda en aquell lloc bonic. Vam arribar-hi a les dues del migdia i en sortiem a les vuit de la tarda, acompanyats de l’Anibal. Teníem molta gana, així que vam anar a buscar unes empanades. Allà en aquell bar em vaig trobar un producte fet a Vic, Proquimia... després vam anar direcció a Conce.
Les pastilles de fre de la Marta demanaven un relleu
No parava d'arribar gent jove per posar a punt la seva bicicleta. Aquest taller d'autoreparació és una molt bona iniciativa que va engegar l'Anibal amb uns companys seus i el gobern de la ciutat els ha ajudat a engegar el projecte
Per anar a Conce només feia falta creuar el Río Bio Bio, el pont fa uns dos quilòmetres de llarg. Era de nit i la ciutat estava plena de llums. És el cop que en ruta hem arribat a una ciutat tant gran, aproximadament un milió d’habitants! I es respirava un altre aire, també era dissabte i hi havia molt ambient. És una ciutat amb poc desnivell, això vol dir que per anar amb bicicleta és ideal. Em va encantar! Concert al passeig principal, creuar vies de tren, passar per un campus universitari gegant (tot i que vaig tenir una forta caiguda, encara que només és una mica de dolor muscular encara, tres dies més tard...).
A prop de la Universitat ens vam tornar a trobar amb els amics, on vam decidir que anàvem a casa del Nacho, que vivia en un tercer pis (equivalent a un segon a Catalunya). Per pujar, vam haver de descarregar les bicicletes i pujar l’equipatge i la bici en si. Un treball d’equip la mar de divertit. Al pis vam estar menjant i bebent coses del supermercat. Vam estar allà una bona estona xerrant de coses locals i descobrint nous grups de música. A les tres de la matinada sortíem de casa el Nacho direcció a casa de L’Anibal i la Camila (la companya de pis).
Entrant amb les bicis i tot l'equipatge dins el pis
Vam estar xerrant i fent uns pisco-cola
Un dia en que semblava que faríem pocs quilòmetres, però al final en vam acabar fent 46!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada