Coñaripe CHILE, 4 de Gener de 2019
La natura del meu cos em va despertar, just després va sonar el despertador... així que ja em vaig despertar... l’Artur seguia dormint... encara que al cap de poc es va despertar amb el soroll d’un dels grups escoltes que jugava davant de la tenda a l’aranya, que ells li deien “quién le tiene miedo al hombre oscuro?” (Vaya nom...).
M'agrada dormir acampant perquè cada dia al obrir la porta de la tenda et pot sorprendre algo nou
Quan van marxar l’Artur va girar el cap i es va posar a dormir de nou, i jo amb la finestra oberta vaig aprofitar per descansar i mirar una peli: “nosotros en la noche”. A les 10 estava amb gana i vaig començar a muntar el tinglado per esmorzar. L’Artur es va despertar a una bona hora, perquè normalment és ell qui ho munta tot...
Preparant l'esmorzar a la platja en plan "Supervivientes o Isla de los famosos"
Vam recollir, a poc a poc, però vam recollir. A les 12 sortíem de la platja... creuant el riu (d’aigua freda congelada...). Per sorpresa ens vam trobar una bici-senda, que ens va portar per asfalt uns 14km, la majoria d’ells en baixada! Yuuuhuuuuuu En aquests quilòmetres vam parar a un supermercat a buscar menjar i uns auriculars! Si ho arribo a saber... me’ls compro abans!
El Km de platja era maco però difícil de fer amb la bici carregada
El millor carril bici que ens hem trobat fins ara
Ja sé que és una mica imprudent anar amb bicicleta i auriculars, però la diferència entre pedalar removent els pensaments o simplement escoltant música i cantant és molt i molt gran! Jo estic millor, l’Artur riu de com canto, així que és una súper inversió de qualitat de vida. A més a més imagineu-vos pedalar per un súper lloc escoltant una súper cançó! La playlist més eclèctica del món, que va de Bob Marley, a musicals com el de Mar i Cel, Zaz, Nina Simone, Chavela Vargas, Antonio Machin, música en xinès, en finès... sonant per camins inhòspits perduts per Chile!
De camí ens vam creuar aquest grup de tres noies, l'Eli, l'Andrea i la Caro, que estaven fent una circular per la zona
Vam parar a dinar al costat d’un riu molt poc accessible, pa amb formatge. I vam continuar per la pista de ripio (que ja feia estona que ho era...). Al cap de poca estona va venir la baixada del port que havíem pujat... i Pam! Allà teníem un altre volcà: el Villarica! Espectacular! I lo més increïble per mi... treu fum!
Si mireu bé es pot veure la petita fumarola del volcà Villarrica (2861m)
Vam continuar avall, parant a un Poblet on vam fer un geladet... el meu de dos pals i el de l’Artur de cucurutxo! I apa... ripio, amunt que fa pujada! Per sort després baixada... però pam! Ens trobem la carretera tallada per la caiguda d’uns bons arbres! Era ben tard i ens esperava una pujada bastant infernal... però l’Artur va dir: avui no m’importaria fer auto-Estop... i justament allà hi havia una camioneta amb en Pedro i el Carlos, saber els seus noms indica que ens van carregar les bicis i a nosaltres fins al següent poble: Coñaripe.
La Marta devorant el gelat de dos pals
Una "petita" esllavissada va ser la causant de que poguéssim fer la dura, llarga i aburrida Cuesta de los Añiques en un 4x4!
Gràcies en Carlos i en Pedro per portar-nos fins a Coñaripe!
A l’arribada ens vam adonar que era un lloc molt turístic, estava ple de gom a gom, feia olor de crema solar i semblava Salou... vam anar a treure diners del caixer que era dins de la farmàcia... després vam buscar l’oficina de turisme demanant per la zona d’acampada amb Internet. Ens van dir que dels 7 càmpings de la ciutat, només un tenia Wifi, el Càmping Rucahue.
Vistes del volcà Villarrica des de l'entrada del càmping
Les aigues del llac Calafquén són de les més calentes de la zona
Era car, però vam decidir quedar-nos perquè just al arribar al poble l’Artur va començar a esternudar semblant que s’havia posat malalt, i millor estar en un lloc de confort. Pobret, no parava! I això el feia que no estigués de gaire bon humor.
Teníem veïns i vam estar ben acompanyats menjant pasta a la llum de l’espelma. L’Artur va anar a dormir més dora, i per sort els mocs el van deixar descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada