Dia 87: D'Asado a Asado

Coñaripe CHILE, 5 de Gener de 2019

Ens vam despertar tard... com que el pagament del càmping era vàlid per 24 hores vam decidir aprofitar per actualitzar el blog, i també veure per instagram live l’arribada dels Reis a Santa Coloma i a Sant Cugat ;) 

A la tarda buscariem la zona d’acampada gratis de la zona i ja està... d’aquesta manera va passar el dia. Canviant-nos de taula buscant l’ombra o buscant el sol... a la ombra feia fred i al sol et torraves. També ens va acompanyar el germà del propietari del càmping que ens va explicar que havia viscut a España. 

Al migdia vam netejar l’escampall que havia fet el curri... i vam fer arròs, i evidentment el de l’Artur tenia una tonelada de curri! Jejeje vam continuar fent feina... 

A les 5 de la tarda vam decidir anar a veure el lloc gratuït... era dissabte en un Salou... ho vam descartar. Al tornar al càmping ens vam tornar a seure a fer blog, buscar informació... va venir el propietari del càmping i li vaig preguntar si els dissabtes els ciclistes tenien descompte... i em va dir que els espanyols sempre ens queixem del preu (12,5 euros per nit per persona en un càmping que té pocs serveis...), que enlloc trobem un càmping així al costat del llac! Vaja... que no ens va tenir un descompte. 

Mentre continuavem treballant van aparèixer els nostres veïns de parcela, l’Ivan i la Adelia. Li vaig preguntar a l’Ivan per l’asado del dissabte, i em va dir que no en menjaven gaire sovint. No sé ben bé com va anar la cosa, però ens van acabar comprant una de les nostres postals,

L'Ivan, la Marta i la Adelia amb les seves postals

al cap d’una estona ens van dir que anaven a buscar carn per fer un asado! “pues nosotros ponemos el vino y la ensalada!” Els hi vam dir. 

Al cap d’una horeta el foc estava encés per preparar la brasa del Asado. Ens vam anar a posar prop de la taula tant bon punt vam olorar la carn. Vam agafar el vi i preparar l’amanida. Ens vam asseure al voltant de la taula, mentre l’Ivan controlava la carn. 

 Els millors companys de càmping

Amb un moment l'Ivan ja tenia l'Asado preparat

He de dir-vos que va ser una vetllada interessantíssima! Els temes de conversa sobre la situació dels Mapuches em va fascinar!! Gairebé no volia ni anar a fer un pipí per no perdre’m cap incís de la conversa! 

Eren quarts de dues quan vam anar a dormir, contenta d’haver-nos quedat al càmping amb ells. Ens esperen a casa seva, encara que potser el camí no hi passarà... però com que el món és tant petit i la vida està plena de sorpreses, qui sap que ens depararà el futur!