Resum Gener

Gener ha sigut un mes intens perquè hi havia moltes emocions i perquè ha estat l’últim mes que l’Artur i jo hem anat en bici junts. De fet va ser l’últim dia del mes quan vam arribar al punt de separació, Santiago de Chile. 

Vam fer 980 km en 19 dies pedalats, que són poquets, encara que aproximadament aquest era la intenció que teníem en un començament. Fer 1000 km al mes. La nostra velocitat mitjana al llarg d’aquests quilòmetres ha estat d’uns 13,16 km/h. El dia que vam fer més km va ser el dia que vam acabar dormint entre mongetes, fent un total de 99,78km! Per poc no vam arribar als 100! I aquell dia també vam fer el record de la nostra mitjana de velocitat de gener, 17km per hora. 

A nivell mecànic, podem dir que ha estat un més on l’Artur ha tingut que apretar els pinyons de la bicicleta un parell de vegades, una abans de sortir del càmping a Coñaripe, i l’altre a l’arribada a Santiago. Després vam tenir la punxada de roda, amb la súper estella d’Eucaliptus! Després de 3.800 km l’Artur, evidentment, va tenir la mala sort de punxar la roda... 

Cal destacar que en aquest mes l’Artur va tenir la mala fortuna de perdre la cartera amb totes les targetes i carnets... així que això ens va portar una mica de mala energia, per sort la Núria (mare de l’Artur) l’ha pogut ajudar a resoldre aquest problema. Així que a l’arribada a Santiago l’Artur va poder recuperar la seva independència econòmica, i així poder continuar la ruta en solitari. 

A nivell meteorològic hem pogut gaudir principalment del sol, a vegades fins hi tot massa... i els pocs dies de pluja els hem passat arrasarats amb bona companyia. També podem dir, que els dies de més calor que van ser durant la nostra estada a Talca, també els vam passar sota cobert. 

Per sort, aquest mes, també hem pogut gaudir de l’hospitalitat de la gent. 17 nits a casa d’amics i warmshowers que s’han convertit en amics. Només hem tingut que pagar 7 nits, i també hem fet 7 nits d’acampada lliure. 

Com sempre la gent ha estat qui ha marcat la diferencia, estem eternament agraïts a la gent que ens ha acollit, o que també ens ha facilitat el camí. Aquest més volem agraïr al Víctor per acollir-nos, al Carlos y al Pedro per pujar-nos a la Pick up i estalviar-nos vint quilòmetres de pujada en una carretera de ripio en obres i fang. A l’Iván i l’Anadelia per alimentar-nos amb un súper asado. A la Gladys i el Nano, però en especial a la Gladys per obrir les portes del seu cor i de casa seva, i ensenyar-nos a cuinar Sopaypilla en un dia de pluja. A la Lulú per ajudar-nos el dia en que l’Artur havia perdut la cartera i per compartir el sushi i experiències amb mi. Al Gabriel, la Diggety i els seus veïns per acollir-nos i cuidar-nos tant bé! Al Anibal i la Camila per donar-nos dies màgics a Concepción i per convertir-se en amics! A la família de Quirihue que ens va permetre acampar en el seu terreny i ens va convidar a un molt bon esmorzar. A l’Alvaro i l’Hortencia i família per sorprendre’ns amb una gran acollida a casa seva. A la Yeni per treure la mala vibra de la nostra ànima, a la Soledad i Andrés per cuidar-nos com fills, i als amics per deixar-nos desconnectar amb família numerosa! I finalment gràcies a l’Iván, la Debora i l’Emi per acollir-nos a Santiago! Eternament agraïts per aquestes persones que han fet que els moments que hem compartit amb ells siguin tresors! Tots ells tenen una casa a casa nostra!