Talca CHILE, 28, 29 i 30 de Gener de 2019
Volíem anar a ajudar a la Soledad al seu centre de teràpia. Jo com que volia anar amb la calma, vaig decidir despertar dora. Així que em vaig dutxar i quan ella es va despertar em va dir que tornava al llit, així que vaig veure que no hi havia pressa, però vaig aprofitar per escriure al blog, parlar amb la meva mare...
Quan es va despertar em va dir que marxàvem al Tiro (al tiro = immediatament). Així que vaig avisar a l’Artur, que es va despertar una mica de mala lluna... ja que hi havia pressa... hauria d’haver-se hagut de quedar a la Patagonia, on només hi córre el vent... amb tot l’amor del món.
Per sort, el que semblava que havia de ser accelerat, va ser bastant tranquil i vam tenir temps de tot. Així que quan la Pia ens va venir a buscar ja estavem a punt.
Prop de casa seva, la Soledad, la Pia i el Fernando tenen el seu espai per cuidar a la gent. El Espacio Violeta ofereix diferents teràpies: massatges, reiki, mesoteràpia, aromateràpia, biomagnetisme, regressions, ancestralogia i Tarot.
Fa poc que han començat, així que a l’espai encara li falten algunes coses. Però a poc a poc li van donant vida. Personalment m’agrada l’energia que té i la distribució de l’espai.
Vam estar treballant, fent blog, buscant informació i imaginant un futur... el que no està connectant anar amb bici o el que implica creuar els Andes. També vam rebre missatges on amics i família diuen que ja tenen ganes de veure’m i els que estan plens d’ànims per l’Artur per continuar la seva aventura.
Treballant en el blog i continguts escrits i gràfics de l'aventura
Després vam anar a la casa altre cop on hi vam passar el migdia. Una mica més tard vam anar direcció al centre per tal d’enviar postals (que us recordem que encara en podeu demanar, si voleu fer una aportació a l’aventura en solitari de l’Artur). Mitja hora fent cua per enviar-les... Però ja se sap... quan es va a correus, saps quan hi vas, però no quan en surts... i crec que a tot el món deu ser el mateix. Després vam poder fer una mini volta pel centre, però havíem quedat amb la Soledad per marxar.
Quan va arribar però, vam decidir anar a comprar els bitllets per anar cap a Santiago. El dijous ens esperava l’Ivan. Sort que hi vam anar, semblava que perquè el dijous era un dia 31 de mes d’estiu, hi havia la possibilitat que hi hagués molt de moviment al país. Així que per tenir seguretat de poder sortir el dia previst els vam comprar.
Quan anàvem a la parada del bus la Soledad va caure i es va esgarrinxar un genoll i un peu, i es va fer una mica de mal a l’altre braç que no tenia lesionat... (aquests dies que vam estar a casa seva ella s’estava recuperant d’un altre cop que va tenir al braç, també fruit d’una caiguda). El Bus estava ple de gom a gom, feia molta calor! Però per sort va ser un trajecte ràpid.
A casa ens vam dedicar a descansar, encara que la Soledad va haver de marxar perquè tenia una reunió de l’Espacio Violeta. Al cap de poca estona va arribar l’Andrés que també es va posar a descansar. La calor aplatana a qualsevol.
Quan va arribar la Soledad vam fer la once. Vam estar parlant una estona i ens vam traslladar a dormir una mica.
Cal dir que aquests dies, principalment ens vam relaxar. Gairebé no vam sortir de la casa, ja que a fora hi feia una calor insuportable. Així que us puc dir que poca cosa va passar l’endemà. El que va marcar la diferència va ser que aquell vespre va venir un alumne de la Soledad a buscar el títol a casa i es va quedar a sopar amb nosaltres. En Pancho, un arquitecte, patinador i ciclista amb moltes qualitats bones.
Ens va acompanyar aquell sopar, i també quan la Soledad i l’Andrés van marxar per anar a donar suport a la família de la Pia, ja que la Guagua (bebè) Helena estava de camí. Per sort tot va anar bé i al cap de poca estona ja tornaven a ser a casa. En Pancho va marxar i nosaltres ens vam posar a dormir.
L’últim dia que ens vam quedar a Talca, lo més bonic, va ser anar a celebrar un moment màgic en comunitat al Espacio Violeta. A les vuit del vespre ens va venir a buscar el Pancho a la casa per anar-hi en bicicleta. Allà vam fer una sessió de musicoteràpia on un noi que es deia Roberto va fer un concert amb un munt d’instruments mentre nosaltres estavem relaxats amb els ulls tancats. Crec que erem uns vint. Després d’aquell moment de relaxació l’Andrés va tirar les cartes del moment.
En Roberto amb tot els seus instruments just abans de començar la teràpia sonora que ens va transportar a tots a un estat de serenor
Moltes gràcies Roberto per aquest viatge sonor
L'Andrés va fer una lectura conjunta mostrant-nos una petita part del coneixement del Tarot
La meva carta va resultar ser "La Represió", la lectura deia que ara tocava volar i expandir-me!
Finalment vam menjar en comunitat, mentre anàvem compartint experiències caminant pel planeta, o també de quan hi hem anat amb bicicleta. Va ser una vetllada bonica amb gent interessant. En un d’aquells moments em vaig poder escapar fora al jardí, allunyada de la gent amb una flauta Lakota del Roberto. Vaig estar experimentant amb el so i recordant cançons que han marcat la meva vida.
Moltes gràcies a tota la gent present i en especial a la Soledad, lÀndrés i la Pia que feu possible aquest espai
Va ser allà on ens vam despedir de l’Andrés, i evidentment després de tants dies amb ells, em vaig posar molt trista... per sort, abans de que comencés a plorar, algú em va venir a distreure i per sort vaig poder evitar pensar-hi una mica.
Foto de comiat amb la Soledad i l'Andrés
Després de la trobada vam tornar cap a casa. Era ben tard quan anàvem a dormir, més tard de la una de la matinada, i l’endemà el despertador ens avisaria de que un nou dia ens esperava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada